La "nova normalitat" serà més del mateix?

Sembla que, a l'espera de trobar una vacuna eficaç, cada cop estem més a prop de superar l'embat de la covid-19 i ja es parla en cercles polítics de recuperació econòmica i d'anar cap a una "nova normalitat". Aquest eufemisme em fa especialment por, doncs la normalitat a què ens ha portat la globalització, hereva de les polítiques neoliberals i els dictats dels anomenats 'mercats', no és de cap manera el millor camí cap a una reconstrucció social i econòmica.

La crisi global i de la covid-19 que tant ràpidament s'ha expandit pel món està portant la gent a reflexionar sobre el futur més immediat i com vulnerables som a situacions i tragèdies que d'una manera o altra es poden presentar.

Amb relació a les greus conseqüències que l'escalfament global comporta, no podrem dir que ens ha agafat per sorpresa, ja que els científics i les dades disponibles ens mostren clarament la gravetat del problema. Tant els governs com la societat en general coneixem el que cal fer per aturar o mitigar els riscos que comporta el canvi climàtic.

Sabem que no podem seguir emetent gasos a l'atmosfera sense perjudicar el planeta, sabem que no podem llançar més plàstic al mar, sabem que no podem desforestar boscos, sabem que hem d'estalviar recursos i els malbaratem, la llista del que sabem que estem fent malament és molt llarga.

Tant de bo que la crisi fos un repulsiu per alguns dels comportaments que tenim i modifiquem la nostra escala de valors posant en un lloc més elevat el respecte cap al medi ambient i l'equitat social, valors ambdós que sens dubte ajudaran a entomar millor els reptes de futur

Aquesta, però, és la part més difícil per anar cap a un Estat del benestar i sostenible, fer que els governs substitueixin les polítiques neoliberals destructives del teixit social (la pandèmia ha posat al descobert les seves mancances) per polítiques que posin per davant les necessitats de la gent i la sostenibilitat del planeta.