Dimecres, 14 d'agost del 2019 - 04:15 h

La infància és l'etapa de la nostra vida en què s'aprenen més ràpidament els conceptes, culturals o conductuals. Els primers anys són decisius, ja que determinen, en gran manera, el nostre futur, almenys en l'aspecte emocional. Recordo haver llegit: "Eduquem els nens i no serà necessari castigar els homes". I jo afegeixo que la bona educació dels infants serveix també per aconseguir un millor control de les emocions, ja que aquestes són, en definitiva, les que ens fan gaudir més o menys de les persones i les coses.

La base sòlida d'un bon creixement personal és l'aprenentatge d'unes conductes i valors, i la millor manera d'aprendre'ls és ja des de ben petits. Han de saber i acceptar que l'infant que tenen al costat, encara que diferent, és igual que ells, que ningú és inferior ni superior a ningú, que les burles i els menyspreus envers els altres no tenen raó de ser, que compartir és créixer, que més que guanyar, l'important és participar, que ningú ha escollit ni els pares, ni la família, ni el lloc de naixement amb tot el que això significa. S'ha d'aprofundir molt en aquests aspectes.

En si mateix, res no és bo ni dolent. Tot depèn del bon ús o abús que es faci de les coses; és el mateix que el foc, que tant pot escalfar-nos com cremar-nos. Igual passa amb les noves tecnologies: un ús excessiu de pantalla, com sembla que es dóna també en els infants, és negatiu; menys pantalles i més jocs didàctics i tasques participatives i grupals.

Dels mestres sempre s'ha dit que no estan ni ben pagats ni ben valorats, i això no és ni correcte ni convenient, ja que la millor inversió que pot fer una societat és pujar mainada més sana. Calen, doncs, bones escoles i bons mestres, ja que són tan importants -per no dir més- que els professors universitaris. Perquè si aquests signifiquen el teulat de la casa i la senyera de final d'obra, els primers són els fonaments.