La venda de xiclets, a la baixa per culpa de les noves tecnologies

L'altre dia vaig llegir que estem en la crisi del xiclet. Es veu que, anys enrere, on més xiclets es venien era en passar per caixa, on només hi ha dolços, xiclets i piruletes. Sembla que allà comprem per avorriment, com quan la senyora de davant tarda deu minuts a treure la cartera de la bossa. Doncs bé, ara ja no ens avorrim. Des que no ens desenganxem dels mòbils, no comprem xiclets. 

Pot semblar una parida o una simple curiositat però és una manera de veure com han canviat les coses o com hem canviat nosaltres. Hem deixat d'avorrir-nos, o ho fem d'una altra manera? Sabem avorrir-nos? Hi ha algun moment del dia que no ens el passem davant de la nostra estimada pantalla? Al transport públic, comprant, al lavabo, a la taula... 

Últimament això és objecte de moltes crítiques, sobretot cap als joves. Que si ens perdem tot el què passa al nostre voltant, que si no sabem fer res més que parlar pel mòbil... Però alguna cosa bona també ens aporta; potser la crisi del xiclet n'és una d'elles.