La cançó de l'enfadós independentista: Esgotats, avorrits i fastiguejats de tanta parafernàlia

La cançó de l'enfadós vol dir una cosa que es repeteix amb molta insistència fins a enutjar qui l'escolta. Això és el que en passa a molts catalans. Les queixes dels nacionalistes contra el que fa el govern de Madrid són contínues, abans, ara i sempre, però quan han de jutjar el que fa el govern de la Generalitat sempre o quasi sempre és bo i està carregat de bones intencions.

Fa dos anys que anem amb pròrroga de pressupostos perquè som incapaços d'aprovar-los. Tothom en sap la raó: no hi ha suficients vots al Parlament. Doncs si és així, per què nassos els independentistes no entenen que tampoc hi ha quòrum suficient per demanar la independència, que és un objectiu encara més discutit que un pressupost?

Estem bombardejats amb estelades, declaracions i pallisses mentals per convèncer a la majoria de catalans, i ni així s'aconsegueix.

Prou, ja estem farts d'aquesta mini guerra de declaracions i contradeclaracions. Hi ha un bri d'esperança: sembla que Junqueras, no obstant els errors passats, ho ha entès i ha fet una declaració esclaridora que molts ja sabíem des de feia temps: "No hi ha prou base social per demanar la independència".

Doncs atenguem-nos a això, i amb una mica de calma, que estem esgotats, avorrits i fastiguejats de tanta parafernàlia.