"La justícia no pot paralitzar la decisió d'una persona major d'edat"

Ara s’ha celebrat un judici perquè un pare ha aconseguit paralitzar l’eutanàsia de la seva filla. La decisió queda en mans de la justícia. Fins i tot, encara que al final la justícia doni la raó a la noia, la pregunta clau és: Com és que la justícia accepta la petició de paralitzar una decisió d’una persona major d’edat?

Cal aclarir que per obtenir l’exercici de l’eutanàsia la noia ha fet una petició, l’ha ratificat al cap d’uns dies i una comissió ha valorat si la seva petició entrava dins la llei. Tenim una llei garantista, no s’arriba a l’eutanàsia per un rampell d’una persona que un dia decideix demanar-la i a l’endemà se li fa. Per tant, aquesta noia, després de tot el procés, tenia el dret a morir.

No té importància si les raons del pare per intentar impedir-ho són religioses o no accepta el dolor de perdre la filla. El problema és que la justícia n’hagi acceptat la petició. Ja no ens serveix de res tenir la majoria d’edat que ens permet prendre decisions?

Si la justícia pot posar en qüestió decisions que han passat filtres molt estrictes per ser acceptades, quins altres drets podran paralitzar a petició d’un pare o una mare: el divorci, el dret a vot...? Entraríem en una discrecionalitat absoluta al marge de la llei on els fills que encara tinguin els pares vius no sabran si podran tirar endavant decisions quan xoquin amb els valors dels pares.

Potser és l’hora de recordar que els jutges tenen el deure de garantir que es compleixen les lleis, però també ells han de complir-les.