"L'institut no és el lloc on els alumnes hagin de practicar 'perreo' i 'twerking'"

La setmana passada, gairebé totes les escoles de Catalunya van celebrar Carnestoltes. A l’institut on treballo com a docent, va tenir lloc un espectacle preparat per l’alumnat en el qual els estudiants, disfressats, cantaven i ballaven per mostrar-nos el seu talent artístic. Els presentadors d’aquest espectacle, alumnes de 4rt d’ESO, proclamaven als quatre vents que “Per Carnaval tot s’hi val” i el públic els aplaudia fervorosament.

Diferents grups d’estudiants van anar passant per l’escenari, per mostrar-nos aquelles danses i xous que havien preparat amb dedicació durant els dies anteriors. 'Grease', 'Mamma Mia', David Bowie van formar part de la banda sonora de l’espectacle, però el reggaeton, el 'perreo' i el 'twerking' van ser els plats forts del xou. Alumnes de batxillerat van sortir a practicar 'twerking' i 'perrejar' entre ells, balls extremadament sexualitzats, clares referències sexuals damunt l’escenari i els espectadors, nens d’entre 12 i 17 anys, cridaven embogits com feres davant aquestes mostres sexuals explícites.

Alguns professors i la direcció aplaudien davant del xou, però la major part dels docents no sabia on posar-se ni on mirar, sentíem vergonya pensant en què s’ha convertit l’escola. Tot plegat ens semblava esperpèntic. I en acabar l’espectacle, em preguntava si realment per Carnaval tot s’hi val als instituts. Jo crec que no. Des de les escoles, hauríem d’ensenyar que no tot és vàlid en qualsevol context, i que potser els balls hipersexualitzats no encaixen en un espai escolar; potser aquest no és el millor entreteniment per a la canalla.

A més, els adolescents tenen molts espais per 'perrejar' i practicar el 'twerking' (escoles de ball, discoteques, casa…), però l’escola no hauria de ser un d’ells. Recordem que els centres escolars haurien de ser llocs de transmissió de coneixement i d’acompanyament a l’alumnat, i que per fer aquest acompanyament és necessari posar límits, dir que no i ensenyar el fet de saber estar segons el context corresponent.