"La decadència d’un imperi va paral·lela a la seva creixent agressivitat"

Hitler volia apoderar-se d’Europa i del món sencer, però astutament per mitjà de l’anomenada tàctica de les "fulles de carxofa": primer, poc a poc les primeres ‘fulles’, amb les pretensions més ‘legítimes’ a ulls de bona part de l’opinió pública. Mitjançant aquesta tàctica, Hitler aconseguí que prou governs cedissin al seu expansionisme: en el plànol ideològic, invocant el ‘perill bolxevic’ amb el recolzament del gran capital, i en el territorial invocant el ‘dret d’autodeterminació dels pobles’ començant per unir els territoris de parla alemanya.

Àustria (ja per egolatria personal en néixer Hitler al poble austríac de Braunau, interpretat això per ell com a ‘senyal divina’), la regió dels Sudets (a la vella Txecoslovàquia), les regions franceses d’Alsàcia i Lorena (però mai Suïssa, un país de majoria de parla alemanya). Després, invocant la unió dels pobles ‘germànics’ envaint Dinamarca, Noruega, Holanda, etc fins arribar al límit i començar la Segona Guerra Mundial.

Es pot dir per això que avui, salvant distàncies, hi ha paral·lelisme entre Hitler i Donald Trump, perquè Trump sap que pot més amenaçar i atacar països ‘rebels’ amb moltes antipaties a ulls de prou sectors com Veneçuela, Cuba, Iran, Nicaragua..., (per això començant per atacs ‘preventius’ i la seva primera invasió de la sobirana Veneçuela) que amenaçar països amb governs i sistemes polítics amb moltes més simpaties, com Dinamarca, posposant per això la seva pretensió d’annexionar-se l’illa de Groenlàndia (pertanyent a Dinamarca, un país aliat dels propis EUA i membre de l’OTAN).

Trump ara està desfullant la ‘carxofa’ i veurem què depara el futur, però està comprovat que la decadència d’un imperi corre paral·lela a la seva creixent agressivitat.