"El meu homenatge a Dídac Martínez, jubilat com a director del Servei de Biblioteques de la UPC"

Quan les estrelles de la música, els esportistes o altres personatges públics es retiren, s'acostuma a aprofitar per fer balanç de la seva carrera i destacar les coses bones que deixen perquè les persones que venen darrere les puguin aprofitar. Els personatges públics, però, no sempre s'han dedicat al servei públic en sí mateix.

La setmana passada, en canvi, es va jubilar qui ha estat director del Servei de Biblioteques de la UPC durant dècades, Dídac Martínez. Passarà desapercebut, com abans han passat desapercebudes les jubilacions d'altres col·legues que han transformat el món de les universitats, de les biblioteques o de la gestió pública des de la dècada dels anys 90 fins avui.

Segurament, aprofitant uns anys (enyorats) de grans inversions en recerca i en universitats a Catalunya; segurament aprofitant uns anys de líders de gran categoria en el món universitari (penso sobretot en el recent desaparegut rector Gabriel Ferrater); segurament a espatlles de gegants com les que internet i la transformació digital han aportat, persones com el Dídac marxen sense fer soroll però havent deixat un llegat incomparable que ens serveix de base i d'inspiració a moltes de les persones que avui ens dediquem al món de les biblioteques i la gestió universitària.

Des d'aquí el meu homenatge a un col·lega que ha estat inspiració.