"No tots els habitatges turístics són iguals"

En el debat sobre els habitatges d’ús turístic (HUT) acostumem a posar tots els models al mateix sac. Quan llegim notícies sobre pisos turístics, gairebé sempre hi apareixen soroll, especulació i expulsió de veïnat. Però hi ha una altra realitat, molt més silenciosa, que poques vegades surt als titulars.

Com a professional del turisme responsable al Garraf i impulsora de TERRAHUT.eco veig cada dia propietaris que volen llogar de manera diferent: limiten l’ocupació, respecten el descans del veïnat, aposten per l’eficiència energètica i l’estalvi d’aigua, contracten proveïdors locals i informen els hostes de les normes de convivència del barri...

En molts pobles i ciutats, aquests allotjaments ajuden a mantenir vives petites economies locals fora de temporada: neteja, manteniment, comerç de proximitat o restauració. El problema no és l’existència d’HUT en si mateixa, sinó la falta de control sobre els que incompleixen les normes i la manca de criteris clars per diferenciar els projectes que aporten valor del pur negoci especulatiu.

Quan només es parla de prohibir, es genera frustració, tant en el veïnat com en aquells propietaris que estan fent els deures i se senten criminalitzats. Potser ha arribat el moment de canviar el marc del debat: en lloc de discutir només quants HUT hi pot haver, parlar més de com han de funcionar perquè siguin aliats del territori i no un problema.

Exigir sostenibilitat, convivència veïnal i transparència no hauria de ser una opció, sinó el mínim comú denominador. Donem també espai als mitjans i a les administracions per explicar aquests models responsables. Si només visibilitzem els casos que van malament, serà difícil que el turisme que volem arreli al país.