La llei del taxi arriba al Parlament: ¿quan es vota i què diu sobre Uber i la resta de VTC?

El pròxim dimecres 11 de març la Cambra catalana decidirà si la norma inicia el seu tràmit definitiu. El pas es dona per descomptat, ja que els seus impulsors sumen una majoria que garanteix via lliure davant l’única esmena a la totalitat presentada per Vox. Malgrat les evidents diferències ideològiques entre els grups que recolzen el text, la majoria ha tancat files amb un objectiu comú per blindar el sector davant la desregulació i la precarietat.

Després de mesos guardada en un calaix, la Junta de Portaveus ha decidit aquest dimarts incloure en l’ordre del dia del pròxim ple una llei que neix amb l’ambició de ser pionera. La peça angular del text és elevar el taxi a la categoria de servei públic d’interès econòmic general per posar fi a anys de conflictivitat als carrers i dotar d’un marc estable tant als taxistes com als vehicles de transport amb conductor (VTC), que, d’acord amb la norma, quedaran en una posició totalment secundària a l’àrea metropolitana.

En cas de complir-se els pronòstics, a mitjans de març arrencaran les ponències i audiències en lacomissió de territori per redactar el dictamen final. No obstant, l’aprovació definitiva podria demorar-se fins a finals del 2026, ja que els grups han descartat la via d’urgència a petició de Junts per poder polir el text amb calma.

Un canvi de paradigma

La proposta estableix un gir estratègic en la concessió de llicències urbanes que, a partir de la seva entrada en vigor, s’atorgarien prioritzant el taxi per garantir una cobertura territorial completa amb la mirada posada en una erradicació dels VTC amb una transició gradual. Per als Comuns i la CUP, aquesta és l’«eina fonamental» per assegurar condicions laborals dignes i protegir el treballador davant el model de negoci de les grans plataformes digitals com Uber i Cabify.

Per la seva banda, el PSC va defensar durant la presentació de la iniciativa que el taxi és el complement indispensable del transport públic regulat. En la mateixa línia, els republicans d’ERC van reivindicar l’autoria d’una norma que va començar a gestar-se durant el seu mandat a la Generalitat, amb el president Pere Aragonès, amb l’objectiu de pacificar els carrers de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquest procés ha sigut clau el lideratge de Tito Álvarez, portaveu d’Élite Taxi, que ha encapçalat la pressió sindical per exigir als partits la necessitat urgent de desplegar aquest nou marc legal.

Setge a les males praxis

Quant al control de plataformes com Uber i Cabify, la llei es mostra contundent per aturar les males praxis que els partits consideren que han marcat l’última dècada. El text imposa la instal·lació obligatòria de dispositius de geolocalització en totes les flotes perquè l’administració pugui monitoritzar els serveis i detectar infraccions en temps real, per posar fi a les zones grises en la captació de clients.

La pressió sancionadora també augmenta de manera notable. La llei preveu multes que arriben als 6.000 euros per circular sense autorització o falsificar documents, mentre que la captació de passatgers sense precontractació o l’incompliment dels requeriments tècnics es penalitzarà amb fins a 4.000 euros.

La batalla pel català

Notícies relacionades

El Govern demana als catalans del Pròxim Orient que es registrin als consolats per facilitar-ne l’evacuació

ERC presenta el seu veto als pressupostos mentre continua negociant amb el Govern

Malgrat la solidesa del bloc unitari, el tràmit parlamentari que arrenca ara servirà per entaular batalles pendents en matèria lingüística i tècnica. Junts i la CUP ja van avançar que presentaran esmenes per elevar el nivell de català exigit als conductors. Tot i que el text actual fixa un nivell B1, els dos grups pressionaran perquè el requisit mínim sigui el B2, sota l’argument que la llengua és una eina indispensable de qualitat en el servei al ciutadà.

Junts, a més, va posar especial èmfasi quan es va registrar el text en la necessitat de garantir la seguretat jurídica del text. L’objectiu és evitar que la llei acabi encallada als tribunals, que vetlli pel principi de lliure competència però sempre dins d’un marc estrictament regulat que protegeixi l’interès general.