"La gestió privada de serveis públics no sempre garanteix més eficiència"

Recentment, els metges han convocat jornades de vaga per millorar les seves condicions laborals. Però a més de les jornades i sous no corresponents al que es cobra a d’altres països de la UE i la incapacitat per part de les autoritats polítiques de retenir els nostres talents locals, cal destacar l’avarícia per treure rèdit econòmic amb la salut de les persones.

S'ha vist a un hospital privat de Torrejón, a Madrid, que desviava pacients no ‘rendibles’ econòmicament, tot plegat conseqüència de l’aprovació de la llei 15/1997 sota el govern d’Aznar (i l’ajut del PSOE) que permet la gestió privada d’hospitals públics a Espanya i obrí la porta a privatitzar la sanitat pública causant problemes com: més desigualtat en l’atenció mèdica, fragmentació de serveis, augment de llistes d’espera, reducció de l’accés a especialistes i de recursos del sistema de salut pública en investigació, innovació i millora d’infraestructures i equipaments mèdics, etc comprometent la qualitat de l’atenció mèdica i perillant així la salut dels pacients.

I és que molts estudis demostren que la gestió privada de serveis públics no sempre garanteix més eficiència i, en molts casos, més cara per a l’erari públic. Ara diverses plataformes recullen signatures per reclamar al govern derogar la llei 15/1997 per no fer de la salut cap mercaderia ni negoci i assegurar que el sistema de salut serveixi als interessos del poble i no al lucre.

Perquè la col·laboració público-privada cal mirar-la bé per evitar caminar cap a la privatització total de cada cop més sectors com l’educació, l’habitatge, la justícia o l’energia i altres sectors estratègics constituents els pilars de l’Estat del benestar del nostre país. O al final, davant de problemes de salut el primer que ens preguntaran és si tenim assegurança o diners per pagar una estància o un tractament mèdic.