"Viure amb llibertat, morir amb dignitat"

Dos casos recents han tornat a situar l’eutanàsia al centre del debat públic. No és estrany: parlar de la mort continua sent incòmode en una societat que sovint prefereix ignorar-la. Però si la mort forma part de la vida, per què hauria de ser tabú decidir com volem afrontar-la?

Amb la llei 3/2021, el legislador va donar resposta a una demanda sostinguda durant dècades: reconèixer el dret de cada persona a decidir el final de la seva vida amb dignitat. No és una norma perfecta, però sí una fita indiscutible en drets civils. Permet a persones amb malalties greus, incurables, invalidants i que provoquen patiment crònic posar fi a una situació en què la vida ja no és vida, sinó resistència.

Defensar l’eutanàsia no és menystenir la vida, sinó respectar-la fins al final. Perquè viure no és només existir, sinó fer-ho amb un mínim de dignitat. Quan aquesta desapareix, allargar el patiment no és un acte d’humanitat, sinó de crueltat. La vida és un regal, sí. Però cap regal no hauria de convertir-se en condemna. Si lluitem perquè tothom pugui viure amb llibertat, amb una vida plena, també hauríem de fer-ho perquè tothom pugui morir amb dignitat.