"Feliç 2024, tot i les històries, tristes o no"

D’aquí a pocs dies us vindran els diaris i les teles amb aquella història cíclica del repàs dels millors moments de l’any, dels millors desitjos per al vinent, de la necessitat de menjar raïm per a ser feliç exactament en el mateix moment del traspàs, i exactament amb 12 grans de raïm, ves quina necessitat d’engolir de pressa 12 peces de fruita, tot i la mida.

Però no us diran que els nens moren a grapats a la franja de Gaza i els pots veure morir a les xarxes quasi en directe. A la tele no, que a la tele aquests dies no toca, i mentre la tieta mira els anuncis dels torrons Israel fa servir bombes de fòsfor blanc. I nosaltres despistats buscant l’estrella d’Orient.

Com tampoc no et diran que tot i la crisi climàtica els alcaldes continuen competint a veure qui posa més llums; ells, que de llums van tan justos. I per si de cas fan curt de bombetes, et posen un arbre de dimensions megalítiques al mateix temps que l’IBI puja per les branques.

I és trist, tan trist com que farà ja 40 anys del primer disc de The Smiths. Trist fins i tot per als que els agrada el raïm. Trist com que farà 30 anys de la mort del Kurt Cobain un 7 d’abril. Tan trist, quasi tan trist, com escriure una carta al diari que et jugues els quartos a que no es publicarà, però l’envies a veure si al que fa la selecció se li escapa un somriure i diu, què coi!

Doncs això, que feliç 2024, tot i les històries.