Loles León recorda la seva infantesa a Barcelona: "La Barceloneta és humanitat i solidaritat, llar"

Als seus 75 anys, Loles León manté intacta una vitalitat aclaparadora i una carrera sòlida, marcada per decisions personals que sempre ha defensat amb claredat i sense concessions.

La intèrpret barcelonina és un dels rostres més coneguts del cinema i la televisió espanyola: des dels anys vuitanta, continua treballant sense pausa i participant en produccions tan emblemàtiques com la mítica sèrie ‘La que se avecina’.

Tanmateix, tot i que la seva vida hagi fet un tomb radical, l’actriu ha relatat en una entrevista amb la periodista Julia Otero al programa ‘Julia en la Onda’ d’Onda Cero que va viure una infantesa molt difícil a causa de la dictadura franquista.

Sense aigua calenta

L’actriu, mentre explica com malvivia en un pis de 30 metres quadrats al mític barri pescador de Barcelona: “Érem com 12 o 15 a la Barceloneta, i amb 30 metres fèiem meravelles”.

I és que, com detalla, León havia de conviure amb la seva àvia, els seus pares, les seves germanes i alguna tia, així com amb dependents de petites botigues a qui van facilitar el soterrani del seu pis. Per tant, l’actriu explica que va fer molta vida al carrer, ja que a casa seva no hi cabia tanta gent.

A més, no disposaven d’aigua calenta per dutxar-se, i moltes vegades havien de fer les seves necessitats fora de casa, puix que només hi havia un vàter.

Persecució i clandestinitat

Com ella, eren moltes les persones de la seva generació que vivien en aquestes condicions durant el règim de Franco.

“Tots aquests que diuen que tornin aquells temps estan una mica tocats, no entenen res, ho diuen perquè no han viscut això”, afirma l’actriu, que assegura que comparteix la seva història sobre aquells anys amb el seu fill i el seu net perquè no idealitzin aquella època.

De fet, segons una enquesta del CIS elaborada a l’octubre, un de cada cinc espanyols considera que els anys de la dictadura franquista van ser bons o molt bons per a Espanya.

Repressió i tortures

“Va ser tan tremend i tan dur... tota aquella gent d’aquelles generacions vam viure tanta persecució, tanta clandestinitat per poder respirar i per poder salvar la pell...”, recorda la catalana.

I és que la seva joventut va estar marcada per la persecució política i cultural: “Fent teatre independent teníem la policia i la secreta allà esperant-nos... A la que sortia la paraula ‘llibertat’ [referint-se a les seves obres de teatre] ens portaven tots presos a la [comissaria central de] Via Laietana a torturar-nos”, explica León per conscienciar els oients.

“Llibertat, llibertat, llibertat!”

De fet, l’actriu explica que representava peces teatrals (censurades en aquell moment) dels dramaturgs revolucionaris Federico García Lorca -assassinat el 1936 pel bàndol sublevat durant la Guerra Civil-, Bertolt Brecht i Jean Cocteau.

A més, acabaven les actuacions al crit de "llibertat, llibertat, llibertat!", per la qual cosa els actors i el públic havien de sortir corrents en acabar perquè els agents no els capturessin.

Per sort, León explica que a ella mai no la van detenir, però que molts dels seus companys i dels espectadors no van córrer la mateixa sort: “Jo sempre he estat molt petita i molt escorredissa, soc la Messi femenina, no m’atrapava ningú”, fa broma.

Passar per l’adreçador

L’actriu relata que, quan sortia dels seus 30 m² de seguretat, havia d’enfrontar-se a la repressió, la vigilància i la perillositat del carrer. Assegura que molta gent es veia obligada a “passar per l’adreçador”, és a dir, a fer actes o seguir comportaments amb els quals no estaven d’acord, cosa a la qual ella es negava rotundament.

“Tot el món t’obligava a passar per l’adreçador, i això sempre ha estat una constant en la meva vida: enfrontar-me a no passar per cap adreçador des de ben petita. Això et dona una personalitat i una gran seguretat en tu mateixa”, defensa.

El barri que l’ha vist créixer

León també explica que les dones tenien una vida molt més difícil: “A casa el teu pare et vol domar, el teu xicot et vol domar, el pare de qui te’n vas a viure et vol domar... Tots [els homes] et volen domar, però jo la doma no la contemplo, ni l’he contemplada mai”, assenyala orgullosa.

Notícies relacionades

Shein presenta a Barcelona la seva nova marca Nöista, pur estil mediterrani, fresc i jove

El dur testimoni d’Adrián Rodríguez després de passar per una clínica d’addiccions: “Les recaigudes em van fer fer el clic”

Finalment, ha volgut enviar un missatge a les dones que l’escolten: “Hi ha hagut molta gent que ha mort per tot això que gaudiu ara. Cuideu-ho i no sigueu beneites: cuideu-ho bé. No us en aneu per altres branques. Estigueu atentes. La lluita és viva, però no s’ha de deixar”.

La catalana continua l’entrevista parlant del seu barri: uns carrers que l’han vist créixer i convertir-se en la dona que és actualment: “La Barceloneta és humanitat i solidaritat, llar”, expressa.