"És una aberració que a l'escola no es pugui fer música ni dansa per respectar el Ramadà"

Sento com les Associacions de Famílies d’Alumnes de Catalunya defensen que l’escola ha de ser intercultural, és a dir, interreligiosa, per tal de justificar que dita escola s’ha d’adaptar als seus alumnes i no a l’inrevès, tal com estableix la guia de l’Ajuntament de Barcelona, on es recomana que no es realitzin segons quines activitats escolars tals com sortides, exàmens o gimnàstica durant la festivitat del Ramadà amb la finalitat de respectar les creences religioses del alumnes musulmans. 

De tot plegat, el que em resulta més surrealista és que s’arribi fins i tot a recomanar que no es faci ni música ni dansa durant l’esmentada festivitat religiosa per no ofendre així els sentiments d’algunes persones. Ho sento, però em sembla una autèntica aberració, perquè una cosa és, més que adaptar-se, reconèixer segons quins preceptes religiosos com en el cas del dejuni, i una altre ben diferent, abdicar de principis bàsics i universals com l’ensenyament de la música. 

Això em recorda una pel·lícula de 2014 anomenada 'Timbuktú', on els jihadistes que aleshores aplicaven la shària amb mà de ferro a Mali patrullaven durant les nits pels carrers de les ciutats vigilant que la gent no escoltés música a casa seva. No sé en què caram ha quedat ara amb aquesta nova escola “intercultural i interreligiosa” que ens volen vendre, aquella històrica reivindicació dels sindicats, moviments pedagògics i partits d’esquerres progressistes en defensa l’existència d’una escola laica. Potser devien voler dir que el que realment defensaven era una escola que no fos catòlica. Ni aleshores, ni ara!