El significat místic del número 155

Deia algú fa uns dies que des de que van exhumar el cos de Dalí, tot s'ha tornat surrealista. Seguint aquest estel, per una curiositat quasi bé malaltissa, se m'acut investigar en la numerologia el significat del número 155, segurament un número en el que ningú abans hi pensava habitualment i que probablement gairebé mai hagués estat  l'escolli't en el cas que ens haguessin preguntat per dir-ne un a l'atzar.  

Segons aquesta disciplina, el número en qüestió està format per un u i dos cincs, la qual cosa és una obvietat irrefutable. Bé doncs, sempre atenent a les explicacions del seu suposat significat, resulta que l'u, és el número de la creativitat, de la independència, de l'originalitat i de l'autosuficiència. Per la seva banda, el cinc és símbol de llibertat, també d'independència, de canvi, d'adaptació. A més, com que de cincs n'hi ha dos, doncs encara converteix el 155 en un número molt més potent en tots els seus significats.

També és just ressaltar però, que totes les dissertacions d'aquests significats són molt més extenses i que cada número, quines coses, té les seves característiques bones i dolentes, però en qualsevol cas, les enunciades aquí, són les primeres que es detallen.

Exposat això, que potser no és més que una bajanada, o no, caldria que des d'aquest punt de vista tots plegats s'ho fessin mirar. Els uns per que fossin conscients que si apliquen legalment aquest número no tenen ni idea de que realment estant jugant amb uns significats místics més enllà de tota raó i que, segurament, obtindran l'efecte totalment oposat al que desitgen. Els altres, caparruts com en tantes vegades en la seva història, el més segur és que no hi hagin caigut i potser resulta que tenen totes les conjuncions divines al seu favor, la qual cosa voldria dir que l'èxit estaria assegurat.

Sigui com sigui, com que no crec que hi hagi ningú en els dos bàndols que hagi pensat en aquestes disquisicions, cap dels dos sap que realment està jugant amb foc. Uns, s'acabaran cremant, i els altres, com que ja ho estant de cremats, només cal que es preocupin de renéixer, una vegada més, de les seves cendres.

En tot cas, els que s'acabaran cremant, haurien de tenir molta compte de jugar amb les cendres, més que res perquè aquestes, sovint, amaguen petites brases que no s'apaguen mai, sobre tot veient que les volen acabar d'apagar bufant, en una demostració una vegada més d'intel·ligència i saviesa desbordants.