El patrimoni d'El Prat de Llobregat, ignorat

Si no hi ha cap daltabaix d’última hora, l’Ajuntament d'El Prat donarà la llum verda final al 'nou' teatre del Centre Artesà. El projecte executiu, llest. L’oposició veïnal, en peu de guerra. La majoria al consistori de l’alcalde Tejedor, granítica (com els 34 anys que dura ja el seu mandat). Tot segueix el guió marcat. El que hauria estat un magnífic nou edifici si s'hagués construït en un solar buit, naixerà amb el pecat original de sepultar per sempre una de les darreres i més significades mostres del patrimoni pratenc. La façana i altres elements catalogats romanen, cert, però la sala principal perdrà tot el caràcter original, que s’hauria pogut mantenir amb la rehabilitació que es reclama des dels anys noranta.

Fins i tot el propi nom del projecte guanyador -“Històries”- no passarà de ser un monument al cinisme d’un ajuntament que ha jugat sempre amb les cartes marcades, que no ha amagat mai la seva preferència d’abatre l’antic teatre 'burgés', i que no fa més que culminar dècades d’hostilitat municipal vers al patrimoni.

2019 hauria estat el centenari de la construcció d’aquest increïble teatre. Ara sembla que certificarà la seva defunció definitiva; la inauguració del nou teatre. Les memòries i records de generacions d’un lloc tan excepcional serà l’únic que en restarà. Per a joves i no tant joves que mai hem vist o gaudit del teatre en funcionament, ni tan sols això.