Economia i sobiranisme reals

Recentment he realitzat un curs d’especialització en Economia Social i Solidària a la Universitat de Lleida en col·laboració amb l’entitat social ‘Ponent Coopera’, on s’ha parlat de models econòmics i socials alternatius des de l’humanisme (història, sociologia i geografia) i no sols de números. Una matèria (l’economia) que amb formació empresarial hauria de ser matèria obligatòria a centres educatius, incloent la faceta humana i cultural. 

Un curs enfocat cap a una ampla perspectiva sobiranista: la sobirania alimentària, energètica, econòmica (finances ètiques), comunicativa (mitjans de comunicació) i tecnològica (informàtica i telecomunicacions). Unes sobiranies més reals més enllà de l’oficialisme en quant a definició dels termes ‘sobirania’ i ‘independència’ en sí mateixos per Catalunya i per Espanya, i l’abús que en fan alguns sectors per tapar amb banderes les seves incompetències o tripijocs o per distreure mentre es trafica amb la sobirania nacional i el vot popular.

I, com senyalava al seu dia l’activista Josep Pàmies, voler la independència de certa classe política a Espanya i Catalunya, dels abusos bancaris, industria farmacèutica, empreses energètiques, certa indústria dels transgènics i altres substàncies nocives, i com no, de la indústria de les armes.

Llavors, per què una Catalunya independent governada pels mateixos interessos, i no millor lluitar la gent catalana amb la de la resta de d’Espanya i de més enllà per uns temes bàsics de supervivència i millora de la vida? La clau és a les mans de la massa crítica silenciosa i majoritària.

Des d’una economia social i solidària començant per fer, entre altres iniciatives, xerrades a centres educatius, fer matèries optatives amb la col·laboració de gent experta, recolzar iniciatives, creure-hi suficient, caminar cap a un context d’economia mixta i plural i ‘en colors’ (parafrasejant el sr. Sala i Martin). Més enllà del blanc i negre.