Artemis assaja les primeres rutines d'esport lunar: així és la màquina amb què s'han entrenat els astronautes durant la missió

Molt abans d'anar a l'espai, els astronautes comencen una rutina d'entrenament físic molt estricta per poder fer front a processos especialment durs per al cos com ara l'enlairament, la vida en condicions de microgravetat i el cop final de l'aterratge. Aquesta és la raó per la qual, fins i tot diversos anys abans de l'enlairament de la seva missió, els viatgers espacials fan al voltant de 2 hores d'exercici diari durant sis dies a la setmana. Durant aquesta preparació es combinen exercicis com carreres suaus, natació, rem, bicicleta i el·líptica per mantenir el cor i la circulació; exercicis de força de l'estil press de banca, dominades i flexions per enfortir els músculs; i rutines enfocades en l'estabilitat per reforçar el tronc. Els experts afirmen que crear un bon volum de massa muscular previ a l'expedició és imprescindible atès el ràpid deteriorament de la qualitat muscular que es dona a l'espai a causa de la manca de gravetat, i mantenir-lo un cop a l'espai és una tasca vital.

En les missions a l'Estació Espacial Internacional, els astronautes disposen d'un petit gimnàs per fer exercici amb diversos tipus de màquines i fins i tot una cinta per córrer. Però en el cas d'Artemis, on els tripulants han hagut de conviure durant 10 dies en una càpsula de la mida d'una habitació petita en la qual no hi ha gravetat i, per tant, el sistema de pesos convencionals no funciona, els enginyers de la missió han hagut de dissenyar un sistema alternatiu per fer esport. La gran novetat d'aquesta missió, de fet, és la incorporació de l'anomenat "flywheel exercise device" (dispositiu de volant d'inèrcia), una màquina composta per un volant, politges i cables. Els seus inventors afirmen que funciona com una barreja de màquina de rem i peses i que pot simular càrregues d'entre 180 i 225 kg fins i tot en l'hostil entorn espacial.

Notícies relacionades

Dos menors s'escapen d'un centre de Martorell i els troben per anar junts dalt d'un patinet

Tallada la circulació de la C-32 després de bolcar un camió que transportava un líquid corrosiu però no inflamable

El seu funcionament és força intuïtiu. L'astronauta es col·loca sobre la plataforma i s'agafa per mantenir-se estable. Des d'aquesta posició, estira un cable mentre fa un moviment com un esquat. La clau és que la màquina no ofereix en si una resistència fixa, sinó que depèn de com d'intensament s'estira. És a dir, que la força s'adapta a l'esforç aplicat per l'usuari. A diferència del que passa en moltes màquines de gimnàs, en aquest cas la feina principal del múscul no es produeix en aixecar o estirar el pes, sinó en frenar el moviment quan el cable torna, ja que en aquell moment el múscul actua per controlar la tornada i evitar que el sistema estiri de cop, és a dir aplicant la força en la fase excèntrica. Una manera senzilla d'entendre-ho és comparar-ho amb una dominada. Feta d'una manera convencional, la força es fa en pujar el cos cap a la barra, però a l'espai, atesa la manca de gravetat, l'exercici es fa a l'inrevés, és a dir posant l'esforç en la baixada, frenant l'impuls i controlant el descens.

Aquestes rutines d'exercici no són un simple passatemps per als astronautes. Al contrari. Fer esport a l'espai es considera de vital importància perquè, tal com han demostrat diversos estudis fets amb viatgers de l'Estació Espacial Internacional, la microgravetat provoca un deteriorament ràpid del cos. En aquest tipus d'entorns s'ha vist que els ossos, en deixar de suportar pes, acceleren la seva desmineralització i es tornen més fràgils. Els músculs, especialment els de les cames i l'esquena, s'afebleixen, perque no sostenen el cos. I el cor treballa menys, reduint la capacitat aeròbica. És, salvant les distàncies, el mateix que els passa a moltes persones que queden postrades al llit després d'un accident i la seva massa muscular i el seu sistema ossi s'afebleixen ràpidament, ja que no tenen "càrrega de treball". És per això que, des de la NASA, s'estan invertint cada cop més esforços a dissenyar exercicis aptes per a l'espai i que permetin mantenir ossos, músculs i sistema cardiovascular actius i preparats.