"Devolució d'obres d'art de la Franja: contra Catalunya tot s'hi val?"

Un altre cop s’ha demostrat que, per molt que s’entestin en dir que tots els ciutadans són iguals davant la llei, aquesta suposada igualtat s’esvaeix quan en un litigi una de les parts és catalana; i ara ho han tornat a demostrar amb una nova exigència de devolució d’obres d’art a la Franja. Els bisbes de les parròquies implicades n’al·leguen la seva propietat, i els jutges, un cop més no han tingut en compte que aquestes obres, en el seu temps foren cedides o venudes pels llavors responsables de les parròquies, d’unes parròquies que es trobaven en unes condicions bastant deficitàries i que, gràcies aquestes cessions o vendes aquestes obres d’art s’han conservat.

El que estaria bé que algú respongués és per què es reclamen aquestes obres i no passa el mateix en d’altres que estan en altres museus i/o col·leccions. Ll’única resposta que em ve al cap és que les obres reclamades es troben a Catalunya, i contra Catalunya tot s'hi val. Si aquesta resposta no fos la correcta, també es reclamarien les obres d'altres museus, i no es trencaria la norma no escrita de respectar la “unitat de col·lecció museística”.

Cal recordar que quan es reclamà la devolució dels papers de Salamanca, els jutges es negaren a autoritzar-ne la devolució al·legant aquesta “unitat”, tot i que en aquest cas els documents foren robats a punta de pistola per les tropes feixistes. Això vol dir que Catalunya també pot anar amb el cistellet sota el braç i reclamar les seves obres d’art que es troben en altres museus? Em temo que al conseller li tancaran la porta al nas. I és que contra Catalunya tot s’hi val, i, si no és així, que ens demostrin el contrari.