Comitès de Defensa de quina República?

Les sigles CDR sonen contundents a la seva pronúncia. La sonoritat de la 'R' ho fa possible, tot i que les seves aparicions ho fan encara més palés. Si els moviments ciutadans han estat una extensió als carrers d'una determinada proposta política, els CDR s'estan convertint en una extensió a les carreteres de la protesta, reivindicació i lluita a favor d'una via avui per avui aturada, amb impensables víctimes polítiques i personals als vorals dels vials del procés.

Arribat aquest punt ens podem preguntar quina república defensen els CDR. La que alguns reclamen que s'ha de fer? La declarada al Parlament i anul·lada al instant? En la que creuen ser-hi una considerable minoria? La que es porta al cor? Entre tots aquets intangibles potser valdria la pena treballar per la més sentida, la que es porta al cor. I per fer-ho no sembla sigui de gran ajuda la quema d'objectes per tallar el trànsit, espantar dels vials a viatgers, transportistes i treballadors o aixecar barreres de peatge durant una estoneta.

La defensa i la lluita hauria de ser sense fogueres, pacífica, sens entorpir la vida ciutadana, a cara descoberta sense amagar-se darrera d'un rostre cobert que faciliti la comparació dels CDR amb escamots de sinistre record i sense provocar futurs victimismes. Quina és la República que defensen? Esperem que els actes de finals de març hagin estat els darrers d'una actuació equivocada.