Carta d'un professor en contra del vet parental de Vox

Ho he de reconèixer, senyores i senyors de la dreta més extrema (tan extrema que semblen l'extrema dreta): el primer que faig cada dia quan arribo a classe al matí és agafar un guix rodó i de bona grandària i començar a elucubrar (no confondre amb lubricar; si tenen dubtes, consultin el diccionari VOX) com motivar els meus alumnes. Però si opto per les noves tecnologies, obro l'ordinador i busco a les xarxes material sensible que ajudi a la motivació i la creativitat del meus joves. I aquí el plaer és infinit.

I si anem a visitar algun museu, estigueu tranquil·les famílies, perquè els mestres som més sostenibles i ecologistes que la mateixa Greta Thunberg: anem despullats; com sona. I ni un trist pàmpol que cobreixi les nostres parts més púdiques, o ens protegeixi del fred que ha comportat el temporal "Gloriós" que estem patint. I és clar, després, a fer guàrdies perquè alguns de nosaltres estem de baixa per un refredat mal curat i pitjor previngut.

I, si al final de la classe algun alumne s'apropa a mi, no amb la intenció de visitar Neverland, sinó de donar-me les gràcies perque avui ha après alguna cosa o ha gaudit com un descosit de la bacanal metodològica, l'orgasme intel·lectual (no pensin malament) serà gloriós i l'esglai se sentirà fins i tot al Congrés del Diputats. Si, d'allà on hauria de sorgir una nova llei d'educació que derogués la rància LOMCE i que facilités l'entrada dels nostres joves a les nostres escoles a les set del matí perquè estarien tan motivats per anar a l'escola que no podrien esperar que arribessin les vuit o les nou.

Famílies diverses que esteu llegint aquest petit escrit, no patiu en absolut quan deixeu les vostres criatures en aquests antres de perversió (segons Vox), dits escoles: els professionals de l'educació vetllaran per tal que els joves i infants creixin en un ambient de llibertat.