"Qui no suspèn avui, suspèn demà"

L’educació, com la vida, evoluciona. L’escola d’avui s’assembla poc a la dels darrers anys del franquisme i la Transició: ni millor ni pitjor, però molt diferent. Una de les transformacions més visibles és l’avaluació. Abans era clara: del 0 al 10, amb el 5 com a frontera. Aquell llindar, sovint en vermell al butlletí, marcava conseqüències: des d’una joguina perduda fins a repetir curs.

Avui, predominen comentaris com “progressa adequadament” o “necessita millorar”. El problema és que, massa sovint, ni es vol ni es pot suspendre. I això és contraproduent: qui no aprèn a temps, paga tard. O com diu el refrany, "qui no plora de petit, plora de gran".

Els 'boomers' vam créixer en la cultura de l’esforç: si volíem alguna cosa, calia guanyar-la. Si no, ens quedàvem sense. Ara, molts infants obtenen resultats sense esforç. Però la vida no regala res: tard o d’hora acaba cobrant allò que pares o mestres no han volgut cobrar. Perquè, al capdavall, qui no suspèn avui, suspèn demà.