A Jordi Querol, sobre l'estudi del piano: "Gràcies per aquest interessant diàleg en bé de la música"

Jordi, si em permets, et tutejaré, ja que amb els meus 65 anys també estic, com tu, a la segona joventut. Sobretot és per agrair-te l'interès que has tingut a contestar a un lector d'EL PERIÓDICO com jo, i de la forma amable i fàcil que ho has fet (com també un dia abans va fer el senyor José Fontanet de Lleida). I tots dos esteu ben d'acord.

De totes maneres, m'interessava concretar que no pretenia que ens quedéssim només amb la clau de Sol en 2a per la mà dreta, requerint afegir moltes línies addicionals a sota per les notes més greus, tal com molt bé raones.

El que em resulta molt incòmode és que, tenint en compte que si a la mencionada clau de Sol en segona (per a la mà dreta) li corresponen les notes Mi, Sol, Si, Re, Fa (des de la línia inferior), pensant especialment en els jovenets que comencen piano, semblaria més lògic que el pentagrama per les notes més greus tingués el mateix ordre: Mi, Sol, Si, Re, Fa. Aquest pentagrama podria ser un de  "Sol en 2a, dues octaves inferiors" (o també podríem dir-li de Fa en 5a, però no en 4a). 

Si més no, a qualsevol  cervell li ha de resultar molt més fàcil llegir dos pentagrames diferents si  tenen les notes en el mateix ordre, ja que, en el mètode tradicional, la clau de Fa en 4a, com ja sabem, està ordenada en Sol, Si, Re, Fa, La.

De totes maneres reconec que si jo ja sabes tocar el piano, aquest tema no em preocuparia gens (a menys que fos professor de piano).

Però us reitero el meu agraïment per haver-me facilitat aquest interessant diàleg en bé de la música, cada vegada més necessària en els temps que vivim.