Nits d’estiu | Per Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La nit i el vol
Davant l’ànsia d’atrinxerar-nos en l’autoafirmació i la consolidació del poder, s’obre la possibilitat del moviment, de l’intercanvi, d’una altra ètica en les relacions
Al cel hi ha vies sense fronteres ni filat. Camins eteris que es recorren lliure d’equipatge, amb només el record propi o heretat de transitar. Autèntiques onades migratòries d’orenetes solquen cada any rutes invisibles amb –oh, miracle– la benedicció i protecció de les lleis. Prohibit destruir els seus nius amb fins a 200.000 euros de multa. En aquests dies, les cries nascudes a les terres del nord ja es perden anant cap al sud. Recorren centenars de quilòmetres en una sola jornada. Grans grups que es mantenen units, donant-se protecció.
Se’n van i tornen. Amb precisió memorística utilitzen la mateixa ruta i és possible que, fins i tot, s’allotgin al mateix niu. Viatge rere viatge. S’equivocava Gustavo Adolfo Bécquer a l’anunciar al seu amor perdut que les orenetes que «van aprendre els nostres noms» ja no retornarien (potser va derrapar en alguna cosa més, com en aquell final d’amant tòpic i grandiloqüent «como yo te he querido…; desengáñate, ¡así… no te querrán!»). Però més enllà de les rimes, el vol de l’oreneta ens anuncia l’arribada de la primavera i el retorn de la tardor. Viatge d’anada i tornada que observem amb els peus ancorats a la terra i convertim en una mena de calendari: ara l’esclat de la vida, ara el recolliment davant unes nits que no deixen d’allargar-se.
Poc tenim a veure amb les orenetes. No seguim els dictats de l’aparellament i la criança a la primavera. Tampoc amb l’arribada de la tardor donem ales als fills i ens desentenem dels seus vols. Però les seves bandades sí que dibuixen al cel la possibilitat d’un cert sentit existencial. Així, aquest vol constant, aquesta migració permanent i en grans grups per protegir-se dels depredadors es converteixen en una metàfora simplificada del pensament del futur. Davant l’ànsia d’atrinxerar-nos en l’autoafirmació i la consolidació del poder, s’obre la possibilitat del moviment, de l’intercanvi, d’una altra ètica en les relacions.
No som immutables. I millor no ser-ho. Ni la fermesa rocosa de caràcter ni les ideologies incommovibles ni les tradicions com normes inqüestionables són garants de la felicitat, especialment per als que en pateixen les imposicions. Creixem i envellim i cada setembre s’inicia un nou curs, una nova possibilitat de transformació. N’hi hauria prou amb aixecar la vista per observar una altra manera d’avançar.
Viatjo a la meva infància i el setembre arriba sempre acompanyat de l’olor de folre de llibres i llàpissos acabats d’afilar, també d’aquesta barreja d’impaciència i nerviosisme a mesura que s’aproxima la cita escolar. Aturo el trajecte uns lustres més tard i, de nou, l’olor d’aironfix i d’encenalls de fusta, només que aquesta vegada la inquietud es projecta sobre els fills. Avui, ja queden lluny els horaris escolars, els dies de roba d’esport o de bata de plàstica. Unes obligacions menys a retenir, unes quantes arrugues més i una creixent capacitat per rebutjar aquests compromisos que no tenen per què ser-ho. Una cosa molt pròxima a l’alliberament.
Un nou setembre. Ni el cos és el mateix de l’any anterior ni les idees són calcades. Quant a la seguretat, ja sabem que tot pot esclatar amb un espetec de dits. Però això no impedeix que, mentre les orenetes dormen, també puguem imaginar noves maneres de volar.
- Home atrapat Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà
- Urbanisme La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella
- Judici fiscal general El cap de Gabinet d'Ayuso declara que "es desferma la bogeria" quan va donar el mail en què el fiscal es mostrava "disposat" a pactar amb González Amador
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- A Vilablareix Incendi al restaurant Mas Marroch dels germans Roca: crema tota la cúpula del local
- Prevenció Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"
- Crisi per la gestió de la dana El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral
- Crisi per la gestió de la dana Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»
- Les memòries de l’excap de l’Estat Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"
- El rei emèrit admet per primera vegada "relacions extraconjugals"