Nits d’estiu | Per Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La nit i el vol
Davant l’ànsia d’atrinxerar-nos en l’autoafirmació i la consolidació del poder, s’obre la possibilitat del moviment, de l’intercanvi, d’una altra ètica en les relacions
Al cel hi ha vies sense fronteres ni filat. Camins eteris que es recorren lliure d’equipatge, amb només el record propi o heretat de transitar. Autèntiques onades migratòries d’orenetes solquen cada any rutes invisibles amb –oh, miracle– la benedicció i protecció de les lleis. Prohibit destruir els seus nius amb fins a 200.000 euros de multa. En aquests dies, les cries nascudes a les terres del nord ja es perden anant cap al sud. Recorren centenars de quilòmetres en una sola jornada. Grans grups que es mantenen units, donant-se protecció.
Se’n van i tornen. Amb precisió memorística utilitzen la mateixa ruta i és possible que, fins i tot, s’allotgin al mateix niu. Viatge rere viatge. S’equivocava Gustavo Adolfo Bécquer a l’anunciar al seu amor perdut que les orenetes que «van aprendre els nostres noms» ja no retornarien (potser va derrapar en alguna cosa més, com en aquell final d’amant tòpic i grandiloqüent «como yo te he querido…; desengáñate, ¡así… no te querrán!»). Però més enllà de les rimes, el vol de l’oreneta ens anuncia l’arribada de la primavera i el retorn de la tardor. Viatge d’anada i tornada que observem amb els peus ancorats a la terra i convertim en una mena de calendari: ara l’esclat de la vida, ara el recolliment davant unes nits que no deixen d’allargar-se.
Poc tenim a veure amb les orenetes. No seguim els dictats de l’aparellament i la criança a la primavera. Tampoc amb l’arribada de la tardor donem ales als fills i ens desentenem dels seus vols. Però les seves bandades sí que dibuixen al cel la possibilitat d’un cert sentit existencial. Així, aquest vol constant, aquesta migració permanent i en grans grups per protegir-se dels depredadors es converteixen en una metàfora simplificada del pensament del futur. Davant l’ànsia d’atrinxerar-nos en l’autoafirmació i la consolidació del poder, s’obre la possibilitat del moviment, de l’intercanvi, d’una altra ètica en les relacions.
No som immutables. I millor no ser-ho. Ni la fermesa rocosa de caràcter ni les ideologies incommovibles ni les tradicions com normes inqüestionables són garants de la felicitat, especialment per als que en pateixen les imposicions. Creixem i envellim i cada setembre s’inicia un nou curs, una nova possibilitat de transformació. N’hi hauria prou amb aixecar la vista per observar una altra manera d’avançar.
Viatjo a la meva infància i el setembre arriba sempre acompanyat de l’olor de folre de llibres i llàpissos acabats d’afilar, també d’aquesta barreja d’impaciència i nerviosisme a mesura que s’aproxima la cita escolar. Aturo el trajecte uns lustres més tard i, de nou, l’olor d’aironfix i d’encenalls de fusta, només que aquesta vegada la inquietud es projecta sobre els fills. Avui, ja queden lluny els horaris escolars, els dies de roba d’esport o de bata de plàstica. Unes obligacions menys a retenir, unes quantes arrugues més i una creixent capacitat per rebutjar aquests compromisos que no tenen per què ser-ho. Una cosa molt pròxima a l’alliberament.
Un nou setembre. Ni el cos és el mateix de l’any anterior ni les idees són calcades. Quant a la seguretat, ja sabem que tot pot esclatar amb un espetec de dits. Però això no impedeix que, mentre les orenetes dormen, també puguem imaginar noves maneres de volar.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos