Àgora | Article de Carme Borrell i Lali Daví Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reptes en l’habitatge en l’era post-covid-19
S’inicia la campanya ‘¡Guanyem terreny a l’especulació! Recuperem sòl privat amb la via cooperativa al dret a l’habitatge’
Carme Borrell és doctora en salut pública. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Grup de Vivenda i Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La Dinamo Fundació. Lali Daví és arquitecta. La Dinamo Fundació. Lacol arquitectura cooperativa.
ver +
L’habitatge ha estat clau en la pandèmia de la covid-19, ja que la disponibilitat d’un habitatge digne i assequible ha suposat, en molts casos, la diferència entre un confinament suportable o un que ha tingut, té i tindrà conseqüències severes en la qualitat de vida de les persones i en la seva salut. Tal com va afirmar Balakrishnan Rajagopal, relator especial d'habitatge de l’ONU: «El dret a l'habitatge ha de ser un element clau de la resposta i les mesures de recuperació davant la pandèmia». L’exemple de la ciutat de Barcelona ens mostra que els barris més castigats per la malaltia han estat els que combinen menors rendes disponibles i uns habitatges més petits i de pitjor qualitat, i, per tant, amb més dificultats de poder conviure durant la pandèmia.
L’informe del 2020 de l’Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona analitza l’estat de l'habitatge al llarg dels anys i també l’impacte de la covid-19, i evidencia les 10 conseqüències principals que se n’han derivat. Entre aquestes, assenyala que en les dues darreres dècades els preus mitjans dels habitatges, tant de compravenda com de lloguer, han crescut aproximadament més del doble que els ingressos, fet que s’ha agreujat amb la covid-19, el que dificulta encara més l’accés a l'habitatge. Un altre aspecte a destacar és el creixement dels habitatges de lloguer durant la pandèmia comparat amb les de propietat. També es posa en relleu l’augment de la percepció de deficiències en els habitatges i, per tant, la necessitat de la seva rehabilitació per garantir un millor confort.
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Segons el Pla Territorial de l'Habitatge s’estima que actualment a Catalunya només hi ha aproximadament uns 54.000 habitatges de lloguer social, que representen menys del 2% del total dels habitatges principals, un percentatge molt per sota del de la major part de països europeus (Holanda 30%, Àustria 24%, Dinamarca 21%, Suècia 19%, Regne Unit 17%, França 16,5%). Per tant, se segueix evidenciant que l'habitatge en el nostre país és un bé d’especulació i no un dret per a les persones. Per això és important avançar en models que ajudin a trencar amb les dinàmiques del mercat. Un exemple és l'habitatge cooperatiu en cessió d’ús que permet accedir a un habitatge digne, de propietat cooperativa i gestió democràtica. El fet que les persones que hi resideixen tinguin un ús indefinit de l'habitatge, però no en siguin propietàries individualment, impedeix la possible mercantilització i especulació. Els projectes d'habitatge cooperatiu esdevenen espais de creació de comunitat i de suport mutu entre persones, no només materials, sinó també a través d’espais comunitaris i col·lectius, que incrementen notablement la qualitat de vida.
Des del Grup d'Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona s’està realitzant el projecte de recerca ‘Impacte en salut i el benestar d'habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya’, en el que s’evidencia que el model d'habitatge cooperatiu es pot associar a una millora en la salut, explicada principalment per un major suport social, una reducció de l’aïllament i una major seguretat física, emocional i econòmica.
Actualment a Catalunya s’ha avançat en l'habitatge cooperatiu en cessió d’ús ja que hi ha unes 35 promocions en curs, que inclouen més de 700 habitatges, sobretot en les grans ciutats. La majoria s’estan desenvolupant en sòl de titularitat pública, pel fet que en facilita l’assequibilitat. Però per eixamplar aquest model també és necessari desplegar fórmules per poder accedir al mercat de patrimoni privat, que ampliïn el parc d'habitatge social amb interès públic, amb qualificació de protecció oficial. Amb aquesta finalitat, des de la Sectorial d'Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) s’està impulsant la campanya ‘¡Guanyem terreny a l’especulació! Recuperem sòl privat amb la via cooperativa al dret a l'habitatge’, que té per objectiu posar en evidència la necessitat d’impactar des de les polítiques públiques al mercat privat, a través de l’aposta per una col·laboració pública cooperativa comunitària decidida.
En l’era post-covid-19 per millorar la salut i la qualitat de vida de la població necessitem avançar en l’assequibilitat i la qualitat de l'habitatge i promoure polítiques que guanyin terreny a l’especulació. L'habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una de les opcions, cal promoure-l des de tots els àmbits.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Infraestructura 45 anys esperant el pont del Baricentro
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Un professor del Conservatori del Liceu, acusat d’agressió sexual
- Multes La DGT aclareix les multes que et poden posar per conduir amb xancletes
- Previsió de finalitzar el 2030 La Generalitat i l’Hospitalet donen llum verda a un projecte de 144 milions per soterrar el tram final de la Granvia
- Patrimoni artístic El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena
- Corrupció Sánchez nomena un equip interí liderat per Narbona per assumir l'Organització al PSOE mentre tria substitut per a Santos Cerdán
- Idescat L’economia catalana va créixer més de l’esperat el primer trimestre per una empenta més gran de la indústria