Entendre-hi + amb la història

Elles també espien (i no són Mata Hari) | + Història

‘Agentes 355’ explica la història d’un grup de dones espies que lluiten contra una terrible amenaça. Aquesta és la sinopsi d’una de les estrenes cinematogràfiques d’aquest divendres. Una bona excusa per recordar una obvietat.

Elles també espien (i no són Mata Hari) | + Història

National Archives, EEUU

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Seguint el rastre de l’èxit amb el seu olfacte comercial, Hollywood acaba d’estrenar la pel·lícula ‘Agentes 355’, on s’explica la història d’un grup de dones espies procedents de diferents parts del món que s’uneixen per salvar el planeta dels dolents.

Les grans productores cinematogràfiques saben que ara tot el que està relacionat amb l’empoderament femení té bona acollida entre el públic. I de la mateixa manera que vam tenir una versió dels caçafantasmes i una entrega de la nissaga dels lladres Ocean protagonitzada per actrius, ara és el moment de l’espionatge, un àmbit on la ficció ha creat un dels grans clixés de la masculinitat del segle XX i part del XXI: James Bond. En canvi, quan es parla de dones espies qui ens ve al cap és Mata Hari, un nom que ha esdevingut sinònim de ‘femme fatale’. La pel·lícula, però, té la virtut de reivindicar i donar a conèixer un altre personatge: l’Agent 355, una dona que va estar a les ordres de George Washington durant la guerra d’Independència. Encara ara no se sap del cert quina era la seva identitat, però se sospita que formava part d’alguna família colonial important i que aprofitava els contactes dels seus parents amb els partidaris de l’Imperi britànic per aconseguir informació que llavors ella passava als separatistes.

Sense moure’ns d’Amèrica del Nord, durant la guerra civil també hi va haver dones que van destacar. La més famosa va ser Belle Boyd, que espiava per als confederats. La seva base d’operacions era l’hotel que el seu pare tenia a Fort Royal (Virginia). Allà sovint es reunia la plana major de l’Exèrcit de la Unió i, segons les seves memòries, s’amagava a l’armari de la sala on se celebraven les trobades i així s’assabentava dels plans d’atac per passar-los a l’exèrcit del Sud.

Una de les figures més extraordinàries d’aquest món va ser Yoshiko Kawashima. Nascuda el 1907 a Pequín, era princesa de la dinastia Qing, però per rocambolescos atzars de la vida acabaria al Japó, treballant com a espia del país del sol naixent durant la guerra sinojaponesa primer i la Segona Guerra Mundial després.

Tot i que a Occident no és gaire coneguda, a l’Àsia és un personatge molt popular, al qual s'han dedicat tota mena de llibres i pel·lícules. No hi ha prou pàgines en aquest diari per explicar la seva biografia amb detall. Donada en adopció arran de la mort del pare, fou violada reiteradament pel padrastre i, al fer 18 anys, va fer saber a la família que no volia ser una dona mai més. Conseqüent amb la seva decisió es va tallar els cabells com un soldat i va començar a vestir només roba masculina. Aprofitant els seus orígens aristocràtics es va relacionar amb les personalitats més destacades de Manxúria i Mongòlia per obtenir informació. A més, va entrar en combat en diverses ocasions, i va arribar a comandar un contingent de 5.000 homes per perseguir els independentistes manxurs. Al final de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota japonesa, va ser detinguda a la Xina i va ser executada el 1948. Moltes vegades se la sol anomenar la Mata Hari d’Orient, per les similituds vitals i el tràgic final compartit.

Qui també va morir abans d'hora va ser l’espia polonesa Krystyna Sharbek. Nascuda el 1908, va formar part de l’Special Operations Executive britànic (SOE), creat durant la Segona Guerra Mundial. Va ser la primera dona a entrar en acció sobre el terreny i les seves incursions tant a Polònia com a la França ocupada pels nazis de seguida van esdevenir llegendàries. La missió més destacada va ser l’alliberament de dos espies (homes) detinguts a Alemanya. Ho va aconseguir negociant i subornant un cap de la Gestapo.

Notícies relacionades

El coratge i la capacitat resolutiva de Sharbek van fer que els responsables del SOE reclutessin més dones, però cap va arribar al seu nivell. Acabada la guerra, es va retirar i va viure a Londres fins que el 1952, als 44 anys, un assetjador que s’havia obsessionat amb ella la va apunyalar, provocant-li la mort. Per més espies que fossin, no podien escapar de ser violades i assassinades, com qualsevol altra dona del món. I això no surt a les pel·lícules.


Curts animats de divulgació

El món de l’espionatge femení és molt desconegut. Per posar-hi remei, la periodista de ‘Le Monde’ Chloé Aeberhardt les ha buscat i els ha dedicat un llibre (‘Las espionnes racontent’), que també és una magnífica sèrie de curts animats disponibles al canal Arte, d’accés gratuït. Una petita joia de la divulgació històrica que no us podeu perdre.