Crítica de cine Ressenya Una avaluació o crítica d'un servei, producte o esforç creatiu, com art, literatura o una actuació.

Crítica d’‘Agentes 355’: empoderament de manual

Més enllà de la trobada entre estrelles femenines del cine internacional, el suport argumental d’aquest projecte de Jessica Chastain és dèbil

Crítica d’‘Agentes 355’: empoderament de manual
1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

‘Agentes 355’

Direcció:  Simon Kinberg

Intèrprets:  Jessica Chastain, Diane Kruger, Penélope Cruz

Any:  2020

Estrena:  divendres, 21 gener del 2022

  ★★

 ‘Agentes 355’ és un projecte de Jessica Chastain, que va plantejar a un grup d’actrius amigues la idea de realitzar un relat d’agents secretes. Aquesta idea és ben simple: una agent de la CIA (la mateixa Chastain), una ex de l’MI6 britànic (Lupita Nyong’o), una dels serveis secrets alemanys (Diane Kruger en un paper que inicialment, i com a representant de l’agència francesa, havia d’encarnar Marion Cotillard), una del Govern xinès (Fan Bingbing) i una terapeuta colombiana que avalua els agents amb traumes (Penélope Cruz), uneixen les seves forces, i llimen les seves asprors, per rescatar un ‘software’ capaç de controlar centrals nuclears i avions en ple vol.

Més enllà d’aquesta trobada entre estrelles femenines del cine internacional, el suport argumental d’‘Agentes 355’ és tan dèbil, i la realització de les moltes escenes d’acció està tan mal resolta, que l’encant inicial del projecte queda desvirtuat. A més, la correcció política és portada fins al límit sense espai per al més mínim indici d’humor, amb representació geopolítica modèlica: una actriu nord-americana, una altra xinesa, una altra alemanya, una espanyola i una kenyana d’origen mexicà. En la línia, ja per si mateix poc solvent, d’operacions com ‘Ocean’s 8’ i la versió amb actrius de ‘Caçafantasmes’, amb trames destinades a promulgar un fals empoderament femení repetint els clixés del cine de la masculinitat.