Entendre-hi + amb la història

Nòmades digitals, amb la història a sobre | + Història

Amb el confinament es va generalitzar el treball a distància, una pràctica habitual en determinats sectors i que ha donat peu a una nova categoria: els anomenats nòmades digitals. Ara una llei s’ha fixat en ells.

Nòmades digitals, amb la història a sobre | + Història
3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

El Govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per fomentar la posada en marxa de noves empreses de sectors emergents, cosa que popularment es coneix com a ‘start-ups’. Entre les mesures que s’han volgut incloure per afavorir el desenvolupament de les noves iniciatives empresarials hi ha una sèrie de mesures que tenen per objectiu captar els anomenats «nòmades digitals». I és que gràcies a les tecnologies actuals, un treballador pot escollir des d’on porta a terme la seva feina. Només necessita una bona connexió a internet i un lloc confortable. Per això molts professionals qualificats que treballen ‘online’, seduïts per l’estil de vida mediterrani, fa que es fixin en la península Ibèrica i s’hi instal·lin. És un fenomen que ja està passant i ara, a més, el govern els oferirà incentius fiscals i facilitats a l’hora de fer tràmits legals com ara el visat.Captar talent exterior és habitual al món global, però no és una cosa exclusiva de la nostra època. Des de l’edat mitjana hi ha proves de com les economies més punteres s’han esforçat per procurar seduir aquells estrangers que els podien ser útils per a continuar creixent.

Un dels casos més interessants es va viure a Anglaterra durant la segona meitat del segle XIV. Igual que a la resta d’Europa, allà la pesta negra també va causar estralls i això va tenir unes conseqüències nefastes per al sector tèxtil (el que aleshores s'anomenava draperia). Els funcionaris reials van adonar-se que a Londres s’hi havia constituït una nodrida colònia de famílies procedents dels Països Baixos, fugint dels conflictes socials i polítics que es vivien a la seva terra d’origen. Com que la majoria eren experts en la fabricació tèxtil, en comptes d’expulsar-los, Eduard III va firmar una sèrie de decrets per facilitar-los l’estada a una localitat anglesa anomenada Colchester, que era el principal punt de fabricació de draps anglesos en aquella època. Segons els historiadors Bart Lambert i Milan Pajic, entre 1351 i 1367, es van traslladar allà 124 artesans, la majoria d’ells originaris de Gant i Bruges, i van tenir un paper fonamental en la reactivació de l’economia de Colchester.

Precisament d’aquella zona d’Europa es pot citar un altre exemple relacionat amb el sector tèxtil, però en aquest cas del segle XVI. Jan de Meer explica que a Anvers es van relaxar les reglamentacions gremials per incorporar artesans especialistes que venien de fora perquè poguessin treballar a la ciutat, i com allò va suposar un salt endavant per a la draperia local.

Cal tenir en compte que a l’edat mitjana, qui controlava part del sistema de producció de la major part dels sectors eren els gremis, que estaven organitzats d'una manera rígida. Els oficis no es podien practicar si no es formava part de l’agrupació, però per poder-ne ser membre calia complir una sèrie de requisits. Un dels més habituals era ser originari de la mateixa localitat, de les rodalies o, en tot cas, tenir algun tipus d’autorització especial. En el cas concret d’Anvers van ser les autoritats municipals les que van incentivar la incorporació d’aquells treballadors forans. Però no fa falta anar tan lluny per trobar exemples.

Si ens fixem en Catalunya, ens pot servir el cas de Girona. A finals del segle XIV començava a créixer i el seu dinamisme era atractiu per als forans que buscaven millors oportunitats per guanyar-se la vida. Els que no tenien oficis qualificats no eren ben rebuts a la ciutat i es veien forçats a instal·lar-se en barriades fora de les muralles. En canvi, aquells que excel·lien en algun tipus de feina eren acceptats i incorporats a la trama urbana interior de Girona.

Notícies relacionades

Salvant les distàncies s’assemblava una mica al que passa avui en dia amb els immigrants. El més divertit del cas és allò que podríem anomenar «immigrants» de la Girona medieval eren persones dels comtats de Besalú, d’Empúries i del Rosselló. Llocs que són a molts pocs quilòmetres de distància. Ara la diferència geogràfica és més gran, però en el fons el mecanisme s’assembla força quan decidim parlar d’«immigrants» i «nòmades digitals» per marcar la diferència entre la gent que ve de fora a treballar.


El flagell de la pesta

La pesta negra que va assolar Europa durant una part del segle XIV va tenir unes conseqüències terribles en tots els sentits. També en l'econòmic, perquè al produir-se una mortalitat tan elevada, no hi havia prou mans per treballar el camp ni artesans a les ciutats, per això era de vital importància captar bons treballadors i reactivar l’economia.