Esther Albesa: «L’estat del benestar també serveix per controlar el conflicte social»

–Que hi hagi malestar no vol dir que no tinguem un Estat de benestar. Som uns privilegiats per tenir un model d’Estat de benestar europeu.

–El concepte d’Estat de benestar neix després de la Segona Guerra Mundial.

–Però els sistemes de protecció social són molt antics. A l’Edat Mitjana ja trobem gremis amb sistemes de protecció per als treballadors malalts.

–Déu n'hi do, tan mal vista que està l’Edat Mitjana.

–I el sistema de protecció alemany neix al segle XIX amb el Govern de Bismarck. Però l’Estat de benestar entès com una organització política, social i econòmica per afavorir la igualtat, distribuir la renda i millorar la vida de les persones neix després de la Segona Guerra Mundial.

Els Estats Units són un país ric i no tenen Estat de benestar.

–Els diners són importants, però no són l’únic factor determinant. Hi ha molts factors que influeixen en la consolidació de l’Estat de benestar, com el nivell de renda, la política o la cultura.

–El títol de la seva conferència és: ‘¿Està en risc l’estat de benestar?’ ¿Què respon?

–Que està sota una pressió important. Des dels anys 70 es parla de crisi de l’Estat de benestar, per la crisi econòmica i la pujada al poder de les idees neoliberals de Reagan i Thatcher. A partir dels 90 els teòrics ja prediuen el seu desmantellament.

–Si als 70 ja estava en crisi, ¿ara és a l’uci?

–L’Estat de benestar té uns estabilitzadors automàtics de lluita contra la pobresa que es posen en marxa quan hi ha una crisi. No es pot generalitzar, però ara som en un moment complicat perquè ja no hi ha estabilitat. No existeix ni la feina ni les relacions per a tota la vida. Ja no podem preveure el que passarà.

–¿I és possible un Estat de benestar en un sistema incert?

–Sí, però ha d’adaptar-se a les noves necessitats. Amb la incertesa, la flexibilitat i la precarietat laboral actual, a Espanya caldria fer polítiques molt potents perquè la gent gran tingui cobert el seu manteniment i els joves tinguin un projecte de vida.

–¿Què li semblen els 250 euros d’ajuda condicionada al lloguer per als joves?

–Totalment insuficient. En lloc de recalibrar les polítiques de protecció social, quan l’Estat de benestar pateix pressions els governs retallen i externalitzen serveis. A Suècia, que en teoria és el model ideal, gairebé tots els serveis de cures a les persones els proporcionen ara empreses privades.

–¿I això quines conseqüències té?

–Ja han hagut de legislar per millorar la qualitat perquè no és el mateix un servei públic que un servei privat. En el públic el primer és la persona i després ve el cost del que calgui fer, mentre que en el privat prioritza el benefici.

–¿Les pensions estan en risc?

–L’estrès vindrà per la generació del baby boom, en la qual hi ha molts professionals amb cotitzacions molt altes. Ja s’ha augmentat l’edat de jubilació i s’ha ampliat el període de cotització. Nosaltres encara cobrarem alguna cosa, però ¿com cotitzarà 40 anys la gent que té una trajectòria laboral tan discontínua? El que cal garantir és que la gent tingui un sou digne, pugui cotitzar i que quan estigui a l’atur tingui cobertura. En això hem anat cap enrere.

–¿Quin paper juga la renda bàsica universal?

–Crec que si vol mantenir l’Estat de benestar caldria anar cap a la renda bàsica, però no sé si per a tothom. ¿Com hem de donar 600 euros a una persona que en cobra 2.000 si no tenim diners per a la dependència i la gent se’ns mor a casa sense serveis? Caldrà prioritzar.

–¿Per a què més serveix l’Estat de benestar?

–Per controlar el conflicte social. Si cada vegada hi ha més pobres, la gent se sent més explotada i està més estressada, augmenta el descontentament social i entren els populismes i radicalismes.

–És a dir, que als estats els convé mantenir l’Estat de benestar per mantenir el poder.

–¡És que és un interès dels estats! Miri què va passar el 2012: tothom va sortir al carrer. Els grans conflictes socials es donen quan hi ha crisis econòmiques.

 –¿Per què no som al carrer ara? ¿O és que estem tots mirant ‘El juego del calamar’?

–No ho sé, jo no miro la tele [riu]. Aquesta crisi econòmica és molt forta però ara l’estratègia no és d’austeritat. Queden moltes coses a fer, però l’estratègia dels ertos ha fet que la gent no l’afectés tant com el 2008.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Mentrestant, al sector financer hi ha moltíssims diners.

–Els diners en el sector privat són una altra cosa. A Espanya el 25% del PIB és economia submergida, el més alt d’Europa, i a més hi ha la corrupció a l’Administració. Els que tenen diners en tenen molts gràcies a una enginyeria fiscal que els evita pagar tants impostos i els que realment els paguen són la gent que té nòmina i va a treballar cada dia. Vet aquí el tema.