El radar

Els lectors opinen: el Barça necessita fer un ‘reset’ total

La sortida de Messi marca un abans i un després per a una afició molt crítica amb la gestió de les últimes directives i la falta d’un rumb clar

Els lectors opinen: el Barça necessita fer un ‘reset’ total

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

L’aspecte desangelat del Camp Nou, fins i tot en cites importants com l’últim partit de Champions contra el Bayern, diu molt de l’estat d’ànim de la culerada, amb una autoestima danyada pels mals resultats i la marxa per la porta posterior del millor jugador de la història del club. «La sortida de Messi suposa el final d’un cicle meravellós que va durar molts anys», escriu a la seva carta Ramón García, veí de Barcelona. Aquest missatge sintetitza el sentir general de la comunitat de lectors d’EL PERIÓDICO que han fet arribar la seva opinió a la secció Entre Tots.

La deriva del club en diferents àmbits ha fet saltar totes les alarmes. I la responsabilitat, segons els lectors, és compartida. A parts iguals, o gairebé. Directiva, entrenador i jugadors podrien fer molt més. Urgeix un ‘reset’ general. García assenyala directament l’equip de Josep Maria Bartomeu per la seva «desastrosa i lamentable gestió econòmica i esportiva», per la seva incapacitat per substituir gradualment les actuals vaques sagrades, veterans amb una valuosa experiència però sense frescor a les cames com Busquets, Piqué i Alba. La tornada de Joan Laporta al club tampoc ha resultat ser el revulsiu esperat i va errar, afegeix, al «desfer-se de Messi».  

Un altre lector, Pau Díaz, va més enllà al considerar que Laporta «ha enganyat» els barcelonistes i «s’ha mostrat com un gran venedor de fum». Per a aquest veí de Sant Adrià de Besòs, que assegura haver perdut l’interès en el Barça, el futur del Barça és «molt negre». «El millor és oblidar-se de títols i trofeus, o millor: oblidar-se d’aquest club, tot i que dolgui», sentencien des de Vigo. Firma aquesta carta Juan Ernesto Boente, indignat amb la directiva del club. Al seu entendre, la seva mala gestió ve de lluny i va quedar tapada per la «traça dels jugadors».

Els èxits del club i el bon joc de l’equip amb l’astre argentí al capdavant van fer afició, durant anys, en àmbit global. La marxa del 10 –un símbol però també el màxim golejador de Primera Divisió en l’anterior temporada amb 30 gols– és clau per entendre aquesta desafecció. Ho resumeix María Isabel Gutiérrez amb un meridià «m’he desenganxat del Barça senzillament perquè ja no hi ha Messi». «Sempre veia tots els partits del Barça per ell –continua– i mai em va decebre tot i que es perdés». No és l’única carta en aquest sentit.

La poca fiabilitat de l’equip tant dins com fora del Camp Nou han fet molt mal en la moral, ja per si mateixa tocada per la falta de títols importants en les últimes temporades. Abans, com apunta aquesta lectora, es podia perdre amb classe, jugant bé, abanderant el tiki-taka. Ronald Koeman, llegenda viva com a jugador i ara discutit entrenador, ja ha avisat: «El Barça d’avui no pot jugar com fa vuit anys» Coincideixen alguns lectors en aquesta necessitat de buscar un estil de joc menys basat en les individualitats, a començar de zero. Joan Carles Rodríguez treu a la seva carta la pissarra i aconsella a l’holandès que l’equip surti al terreny de joc «com un bloc agressiu» i que pressioni a dalt «com en l’època d’Eto’o i Ronaldinho», tirant del físic dels més joves, que «han d’anar sobrats». 

Carlos Paradell, de Barcelona, també té la recepta per sortir d’aquesta dinàmica negativa amb números en vermell i escassa ambició esportiva: «Buscar saba nova, una directiva amb il·lusió i joventut per començar un nou projecte esportiu i deixar de banda la política i els negocis de les comissions, que ens han portat a la desunió del sentiment barcelonista».

En l’estrictament esportiu, un club que presumeix de talla mundial ha de tenir una mentalitat guanyadora i desterrar del seu discurs frases com «és el que hi ha» de Piqué, afirma en la seva participació Àlex Díaz, de Pineda. El «derrotisme culer», escriu Sergio Martínez, de l’Hospitalet de Llobregat, no té cabuda. Diuen que per ser gran és necessari, en primer lloc, creure-s’ho. «Hem arribat a ser el millor equip del món –afirma Martínez–, i tornarem a ser-ho». Maria Teresa Garcia, de Vilassar de Dalt, també ho té molt clar: «A les verdes i a les madures. Ara més que mai, ¡visca el Barça!».


Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.

Notícies relacionades