Entrevista

Gisela Detrell: «La dieta a Mart tindria plantes, algues, insectes i carn in vitro»

¿Què menjarem a Mart? ¿D’on traurem l’oxigen, l’aigua i l’energia? Enginyera aeronàutica per la UPC, cap d’investigació de sistemes de suport vital a la universitat de Stuttgart i membre de l’equip SONet que ha dissenyat la ciutat marciana de Nüwa, Detrell compartirà les seves investigacions en una conferència al costat del físic Miquel Sureda. Serà dimarts dia 22, a les 18.30, al CCCB. Entrada gratuïta amb reserva a cccb.org.

Gisela Detrell: «La dieta a Mart tindria plantes, algues, insectes i carn in vitro»
4
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

A ‘Marte’, Matt Damon sobreviu plantant patates. 

A la pel·lícula es tracta d’una situació d’emergència però a les missions espacials haurem de ser capaços de produir el menjar on siguem, sigui en una estació, a Mart o a la Lluna. No podem dependre que ens enviïn coses des de la Terra.

¿Com seria un menú al planeta vermell?

Estem en una fase preliminar i encara no hem dissenyat plats concrets, però la idea és canviar l’alimentació per fer-la més eficient. La dieta a Mart tindria un 50% de plantes, un 20% d’algues i la resta serien insectes, carn in vitro, bolets i altres organismes.

¿Per què insectes?

Perquè poden ser molt eficients per temes d’espai i costa poc fer-los créixer. No ens inventem res. A Àsia fa molt temps que en mengen.

«Mentre a la Terra s’utilitzen entre 6.000 i 8.000 metres quadrats de cultiu per persona, a Mart serien 100»

L’eficiència és clau en un entorn tan hostil.

Per això hem de reduir considerablement la superfície de cultiu. Mentre a la Terra s’utilitzen entre 6.000 i 8.000 metres quadrats per persona, calculem que a Mart en tindríem prou amb 100. 

A l’Estació Espacial Internacional ja cultiven enciams i cols asiàtiques.

Però encara són experiments que amb prou feines tenen la mida d’un microones i amb això no alimentes ni un astronauta. 

El seu treball combina tecnologia punta i organismes primitius.

Com a enginyera aeronàutica li tinc molt respecte a la biologia. ¡A casa mai sé si els poso molta aigua o poca a les plantes! He après que les plantes s’adapten a moltes situacions. Si falla alguna cosa o no hi ha llum, aguanten fins que les condicions milloren. La vida sempre troba el seu camí.

«Les tecnologies per anar a Mart ens poden servir per millorar la situació a la Terra»

Concretament, vostè investiga amb algues. 

Són microalgues que ja existeixen en forma de complement alimentari a la Terra. L’espirulina i la chlorella són molt riques en proteïnes i només poden substituir un 30% del que mengem cada dia.

És paradoxal que puguem anar a l’espai i siguem tan dependents d’éssers unicel·lulars.

A la Terra també depenem d’aquests organismes primitius. Les algues representen entre el 60% i el 75% de l’oxigen que hi ha al planeta.

¿Mart ens fa més conscients de la nostra dependència?

Per aconseguir viure un dia a Mart hem de lluitar contra unes condicions ambientals extremes i això ens obliga a portar la nostra investigació al límit del que seria pràcticament impossible. Aquestes tecnologies ens poden servir per millorar la situació a la Terra, però també per fer-nos reflexionar. Podem aprendre i fer-ho millor.

¿Podrem anar a Mart sense exportar el pitjor de la humanitat?

Hem de fer-nos moltes preguntes si realment volem construir a Mart una ciutat que perduri. Però són preguntes que també hauríem de fer-nos a la Terra.

«Les primeres missions a la Lluna van despertar la nostra consciència sobre la fragilitat de la Terra»

¿Explorar altres planetes ens farà més responsables?

És un dels arguments que donem els que ens dediquem a això quan ve algú i ens diu que per què es gasten tants diners en l’espai, en lloc d’invertir-los a solucionar els problemes de la Terra.

L’espai ens dona perspectiva.

De vegades ens costa veure les coses i Mart justament ens dona aquesta perspectiva. Ens allunyem i veiem que potser no ens fa falta cultivar utilitzant tants recursos.

Però els problemes cada vegada són més complexos i necessitem anar-nos-en més lluny per veure les coses més clares.

Necessitem una perspectiva, literalment, de milions de quilòmetres. Tot va començar amb les primeres missions a la Lluna. Quan es van veure les primeres imatges de la Terra des de l’exterior va despertar la nostra consciència sobre la fragilitat del planeta. En aquest sentit, Mart també ens pot ajudar a anar un pas més enllà.

«Necessitar Mart com un pla b seria un escenari molt pessimista»

¿És optimista llavors?

Hem d’intentar ser realistes, mantenint l’esperança però sent conscients de les nostres limitacions i errors. M’han preguntat diverses vegades si Mart és el nostre pla b, però necessitar Mart com a pla b seria per mi un escenari molt pessimista.

¿Per què?

Hem de ser capaços (i crec que ho podem ser) de no necessitar un pla alternatiu a la Terra. Crec que anirem a Mart i aprendrem molt, però que hi anirem pel nostre afany d’explorar i anar més enllà, no perquè necessitem una alternativa per sobreviure. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La ciutat que han dissenyat a Mart es diu Nüwa, com una deessa xinesa. ¿Hi ha la mirada de gènere en els estudis espacials?

Les dones representem un percentatge relativament petit. Jo vaig estudiar Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa, i érem una tercera part de dones.

Creia que serien menys.

Va ser un any excepcional. Al llarg de la meva carrera aquest percentatge ha anat a la baixa. Actualment, a la meva feina, a la Universitat de Stuttgart, som un 10%. Suposo que amb els anys anirem millorant. 

Notícies relacionades

Elon Musk preveu que una missió tripulada arribi a Mart el 2024, Obama va dir que el 2030, ¿i Gisela Detrell?

Fins ara Elon Musk ha anat complint tot el que ha promès, però jo crec que el 2024 és massa aviat, potser una mica després.