Club Entendre-hi + Animals i plantes

Parvovirus en gossos: com es contagia, símptomes i tractament

  • La malaltia infecciosa de tipus vírica més greu i comuna en els gossos destrueix les defenses de l’animal i li pot provocar la mort

Parvovirus en gossos: com es contagia, símptomes i tractament

Isa Karakus

4
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El parvovirus és una malaltia viral molt freqüent en els gossos que pot resultar mortal, sobretot en cadells o en gossos molt adults, ja que el sistema immunològic de tots dos és feble.

A més de ser una malaltia habitual, o precisament com a conseqüència d’això, és una malaltia «molt contagiosa», assegura el doctor veterinari Xavier Roura, del servei de Medicina Interna de Petits Animals de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB, «que es transmet per contacte directe amb un altre gos»: si una mascota olora els excrements o l’anus d’un gos infectat es podria contagiar, però també es pot contaminar si ensuma qualsevol lloc on habiti un gos malalt de parvovirus, ja que és un «virus molt resistent, que aguanta canvis climàtics extrems i resisteix als productes de neteja convencionals, excepte el lleixiu o altres antivírics», assenyala Roura. «Fins i tot perdura 4, 5 i fins a 7 dies en l’ambient», matisa.

Les persones podem transportar el virus

«Els humans també podem transmetre el parvovirus als animals si trepitgem una deposició de gos i la portem a casa, per exemple», apunta per la seva part Verónica Araunabeña, presidenta del Col·legi de Veterinaris de Tarragona i veterinària i gerent de la Clínica Veterinària Baix Penedès, tot i que no a la inversa: estar en contacte amb un gos o gat amb parvovirus no és perillós per a les persones.

El parvovirus pot afectar gossos de totes les races i edats, tot i que algunes com els «rottweiler o els staffordshire terrier», assenyala Roura, o «els doberman, pastors alemanys o qualsevol raça gran, en general», apunta Araunabeña, són més propenses a contagiar-se i, a més, pateixen símptomes més greus.

Per tot això, el parvovirus caní és una malaltia molt perillosa en protectores, gosseres i tota mena de llocs on hi hagi multitud de gossos. I hi ha protocols molt estrictes per evitar transmetre aquesta malaltia. De fet, els cadells d’aquestes instal·lacions de mascotes solen ser criats a part, en una zona independent de la resta, perquè no hi hagi contagis.

Període d’incubació

«Una vegada contagiat, la incubació de la parvovirosi dura entre cinc i deu dies», assenyala la presidenta del Col·legi de Veterinaris de Tarragona, a partir dels quals arriba el pic de la malaltia, que «produeix alteració de les vellositats intestinals, que es manifesta en forma de vòmits i diarrees, juntament amb un deteriorament de l’estat general de l’animal», afegeix Araunabeña. «La diarrea és hemorràgica –conté mucositat i sang–, per la qual cosa el gos afectat es deshidrata ràpidament i pot arribar a morir», assegura el doctor Roura.

Les primeres 48-72 hores de desenvolupament de la malaltia són claus i és quan es pot produir la mort del gos; la deshidratació n’és el problema més gran. Per mirar d’evitar-la, cal proporcionar-li aigua fresca en poca quantitat i amb freqüència, així com acudir amb pressa al veterinari perquè li injecti sèrum. També és convenient evitar que mengi durant les primeres 24-48 hores per evitar així els vòmits i diarrees.

Febre i dolor abdominal

Hi ha gossos que també presenten febre alta, de fins a 41 ºC, però no és un símptoma que es doni en tots els casos. Tot i que no puguin manifestar-ho verbalment, els gossos pateixen de dolor abdominal i poden contraure el ventre per intentar pal·liar les molèsties.

Al ser una malaltia tan greu, cal consultar amb un veterinari sempre que el cadell presenti vòmits i diarrea ja que, tret que es tracti d’un cas lleu, és possible que es recorri a l’hospitalització del gos per corregir la deshidratació i administrar-li electròlits, a més de controlar-li els vòmits i la diarrea.

Sense tractament específic

El problema és que «al tractar-se d’un virus, no hi ha un tractament específic per a aquesta malaltia –fora de tractar la deshidratació i pal·liar els altres símptomes derivats de la malaltia–», assenyala la doctora Araunabeña, i per això «la prevenció en forma de vacunes és clau per estimular el sistema immunològic del gos i evitar que pugui contraure la malaltia», afegeix la veterinària.

«La vacuna se sol administrar quan el gos té mes i mig i abans que compleixi quatre mesos», assenyala Araunabeña, «i se’n posa una segona dosi quan té un any de vida», afegeix.

Notícies relacionades

«Però cal anar amb compte», explica el doctor Roura, «perquè alguns gossos, tot i que estan vacunats, desenvolupen el parvovirus». Òbviament, els símptomes seran molt més lleus i menys perillosos. I els dos especialistes coincideixen que, igual com passa amb altres virus, «els gossos asimptomàtics també poden contagiar la malaltia».

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos per explicar-nos les vostres inquietuds o compartir les vostres experiències.