Entrevista

Digna Couso: «¿Qui vol ser un científic friqui com els de ‘The Big Bang Theory’?»

Física i directora del Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica, participa, juntament amb l’antropòloga ecofeminista Carmen Aliaga, en la jornada ‘Canviar l’educació per canviar el món’ que organitza Lafede.cat. Couso planteja la necessitar d’alfabetitzar la població a través d’un ensenyament científic menys matemàtic i més connectat amb els interessos i les realitats dels estudiants. La sessió es farà a través de la plataforma Zoom dijous dia 15, a partir de les 17.00 hores. Inscripció gratuïta en: Lafede.cat.

Es llegeix en minuts

En general, ¿som analfabets científics?

No sé si diria analfabets... Però una persona que no és capaç de treure unes conclusions adequades d’unes dades o que no és capaç d’argumentar partint de les evidències disponibles no té prou alfabetització científica i això afecta les seves decisions i el seu dia a dia.

Segons l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia, més del 50% de la població diu que no entén la ciència.

Aquesta percepció que la ciència és difícil està bastant generalitzada. La ciència es pot fer difícil, però no ha de ser-ho més que una altra disciplina.

¿Com sorgeix aquesta percepció?

Als nens els agrada preguntar-se coses, qüestionar, observar, investigar, i la sensació és que durant la primària la ciències els agraden. El problema ve quan es comencen a matematitzar en excés i s’ensenyen sense context.

«Les nenes i l’alumnat desfavorit creuen que les ciències no són per a ells»

Aquí molts desconnecten.

Quan des d’un inici hi ha un grau d’abstracció molt elevat i fer ciències consisteix a resoldre exercicis que no semblen tenir relació amb la vida diària, molts es perden.

¿La ciència és una forma de raonar o ‘la’ forma de raonar?

És una de les maneres de raonar. Les humanitats i les ciències socials tenen altres maneres de raonar igualment legítimes, interessants i necessàries. La ciència no és un grup de lleis sempre iguals, sinó una manera de conèixer que t’informa. Però no és l’únic que s’ha de tenir en compte a l’hora de decidir.

¿La menor presència de dones en alguns àmbits tecnocientífics té relació amb com s’ensenyen aquestes matèries?

A l’escola formem per tenir una població més alfabetitzada que pugui ser una ciutadania més compromesa, feliç, productiva i transformadora de la societat. Algunes persones triaran disciplines tecnocientífiques i d’altres no. El problema és quan es descarta aquest àmbit massa aviat per les raons equivocades.

«L’estereotip de persona que es dedica a la ciència o a l’enginyeria és un home blanc, de classe mitjana-alta i molt brillant»

¿Quines són aquestes raons? 

Particularment les nenes creuen que no serveixen o que no és per a gent com elles. També passa amb l’alumnat desfavorit socioeconòmicament, que pensa que no és prou bo. 

L’estereotip de científic continua sent el d’un geni.

La professió tecnocientífica està molt esbiaixada per gènere i pel suposat talent. L’estereotip d’una persona que es dedica a la ciència o a l’enginyeria és un home blanc, de classe mitjana-alta i molt brillant, i de totes aquestes característiques la més alienadora és la d’extremadament brillant. Però com diu una amiga meva mexicana, ser doctor no exclou ser un imbècil.

¡Quina bona frase!

En la ciència hi ha gent molt brillant, de brillantor mitjana i normal, com en totes les professions. ¿Qui vol ser un científic friqui com els de la sèrie ‘The Big Bang Theory’? Et poden caure simpàtics, però no vols ser com ells.

¿La separació entre ciències, tecnologia, arts i humanitats és un problema?

No ho crec. El problema és si ensenyem en context o no, si ensenyem coses que són rellevants per a les persones i a l’aula aconseguim un diàleg en què les idees de l’alumnat tinguin valor. 

«La manera d’aprendre bé és la mateixa ara que la de fa dos segles»

¿I què passa amb el xoc entre tradició i innovació a l’aula?

No hem canviat la manera d’aprendre. Aprendre bé és el mateix ara que fa dos segles.

¿Què és aprendre bé?

S’aprèn en la interacció, en el diàleg entre el que sap una mica menys i el que sap una mica més, és una tensió interpsicològica. L’alumnat arriba a les aules amb molts coneixements sobre el món i l’única manera d’aprendre és connectant amb aquests coneixements, que estan associats a uns contextos determinats que no podem obviar.

¿Es carregaria l’informe PISA?

Em carregaria el que es fa amb l’informe PISA, la comparació entre països i particularment el rànquing. Ara bé, PISA ha posat sobre la taula a tot el món la idea competencial, el fet de ser capaç de fer alguna cosa amb els coneixements, quan abans només es parlava d’acumular-los. A més, PISA 2025 serà especialment positiu perquè per primera vegada s’incorporarà tota la part actitudinal com a part de la competència científica.

¿Això què vol dir?

Que difícilment et pots considerar competent científicament si, per exemple, saps el que és la crisi energètica però t’importa un rave. No n’hi ha prou, de saber i saber fer, s’ha de saber ser. 

«Difícilment ets competent científicament si saps el que és la crisi energètica però t’importa un rave»

¿El coronavirus ha acostat la ciència la població?

Crec que ha polaritzat encara més la relació de la societat amb la ciència. A l’inici de la pandèmia la ciència era gairebé el problema: es parlava d’un virus fabricat que s’havia escapat d’un laboratori, i els mitjans de comunicació es feien més ressò dels desacords científics que del que sabíem. En canvi ara la ciència i la tecnologia són la salvació: les vacunes ho solucionaran tot.

Notícies relacionades

Anem d’un extrem a l’altre.

La ciència no és la causa ni l’única solució dels problemes. La solució exigeix molts factors, entre d’altres canviar la nostra forma de vida i la nostra relació amb el planeta i entre nosaltres.