Carla Domínguez: «L’estrès en les embarassades ha augmentat molt per la Covid»

Les embarassades deixen de beure i fumar. ¿Ara també hauran de deixar la ciutat?

Això és el que volem valorar amb el projecte Bisc d’IsGlobal. Hi ha evidències científiques que mostren que l’increment de la contaminació dels últims anys a les ciutats provoca alteracions en el creixement i el neurodesenvolupament dels nens. La idea és veure si es podrien prevenir des de l’embaràs.

¿Quines conseqüències podrien tenir les dades d’aquest estudi?

A Barcelona el 50% de la contaminació ve dels vehicles i en els últims anys s’han promogut algunes restriccions. Si demostrem que això es podria preveure prenatalment, tenim l’esperança que incentivi més canvis en aquest sentit, en l’ús del transport públic, de les energies renovables i la bici.

¿Qui participa en aquesta investigació?

L’hospital de Sant Pau i Sant Joan de Déu estem en procés de valorar les mostres d’unes mil dones de Barcelona, Cornellà i Esplugues. Amb les conferències que estem fent pretenem acostar l’estudi a les dones i aclarir els seus dubtes.

¿Com relacionen la contaminació amb l’embaràs?

Proporcionem sensors de contaminació a les dones perquè els instal·lin als seus domicilis. Després recollim mostres de sang de cordó de placenta per analitzar en quin grau de concentració estan aquests contaminants i veure si els nadons dels diferents grups tenen diferències quant a neurodesenvolupament, creixement fetal i postnatal. Fem un seguiment fins als 24 mesos.

¿Quins contaminants detecten?

Partícules ultrafines, les PM2,5, les partícules més petites que poden travessar la placenta, així com el carboni negre.

Barcelona és una de les ciutats més contaminades d’Europa. ¿Hi ha una relació entre el nivell de renda i el de la contaminació de la zona de residència?

No està lligat al cent per cent. Hi ha gent amb rendes molt altes que també viu en zones d’alta densitat i contaminació.

¿Com han evolucionat els factors de risc en l’embaràs?

Ha disminuït moltíssim el tabaquisme però en canvi l’estrès ha augmentat molt, sobretot ara per la Covid. Hi ha dones que s’ho pensen més abans d’agafar la baixa perquè la seva parella s’ha quedat sense feina, també hi ha temes personals o familiars, la incertesa per la pandèmia...

L’estudi Bisc també inclou l’estrès pel coronavirus.

Després de la primera onada passem un qüestionari a les dones per saber quina afectació havia tingut la pandèmia quant a angoixa, preocupació, dubtes en el moment del part, no poder estar amb la família una vegada nascut el nadó... Volem valorar com s’han sentit, si han tingut prou informació per part de llevadores i ginecòlogues i quines són les seves pors.

¿Com afecta exactament l’estrès a nivell fetal?

Quan hi ha estrès i falta d’hores de son es produeix una alteració a les nostres hormones, el cortisol augmenta i pot travessar la placenta i afectar el creixement fetal, fins i tot existeix risc d’un part prematur. 

¿Què ha après a la pràctica que no li ensenyessin a la facultat de Medicina?

A la facultat t’ensenyen a parlar de malalties, de pacients i d’analítiques, a veure la persona i pensar de seguida quina malaltia tindrà. Però des del primer dia de feina te n’adones que no són malalties, són persones, amb les seves famílies, les seves preocupacions i la seva logística. 

¿I això què implica?

Qualsevol diagnòstic, acció o paraula que diguis els pot afectar molt, sobretot durant l’embaràs, que és un moment molt delicat per a una parella. 

¿Quina és la millor manera de fer-ho?

No es tracta només de comunicar un diagnòstic i explicar si hi ha tractament o no, sinó d’oferir l’acompanyament que necessitem les persones en aquests moments. Els professionals sanitaris no podem perdre la qualitat humana.

¿Podria compartir algun cas?

Un moment molt difícil és quan diagnostiques una alteració en una ecografia i has de donar la notícia. Recordo una parella que temps després em va escriure a l’hospital per donar-me les gràcies per haver-li donat la mà a la dona en el moment de la notícia, per deixar entrar la seva parella malgrat estar en plena pandèmia i per la calidesa de les meves paraules.

Aquestes coses han de donar molta satisfacció.

Com a metge, obstetra, persona i en el meu cas com a dona, em sento plena quan puc fer aquest acompanyament.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Falten pocs dies per al 8-M, ¿com ha influït el feminisme en la seva especialitat?

En els últims anys l’empoderament de la dona ha tingut molt impacte en la manera de veure el part. Abans la medicina era molt més paternalista, però ara les dones són les protagonistes d’aquest moment tan important, opinen i poden decidir amb l’equip mèdic. Ja no es tracta només de donar un diagnòstic, sinó de preguntar: «¿Què vols fer?».