Així ha afectat (i afecta) la pandèmia de la Covid a gossos i gats

No en va es va duplicar la demanda de cadells durant aquella època, segons dades fetes públiques a l’abril per la Reial Societat Canina Espanyola, i fins i tot la picaresca va fer que hi hagués persones que prestessin o lloguessin els seus gossos per poder sortir al carrer, un cas que va arribar a orelles de la Fiscalia de Medi Ambient, que el març de l’any passat ja va advertir del risc de possibles abandonaments d’animals, especialment gossos, després del final de l’estat d’alarma.

No obstant, les notícies contradictòries sobre si els animals domèstics –gossos i gats sobretot– eren capaços de transmetre el virus als humans o no va fer que es disparessin les alarmes i que països com la Xina sacrifiquessin les seves mascotes.

Però, ¿com va afectar (i afecta) la pandèmia els animals de companyia? Deixant de banda la possibilitat que un animal domèstic transmeti a les persones o a altres animals el virus que causa la Covid-19 i tenint en compte que amb prou feines s’han conegut casos de coronavirus, la realitat és que l’estat d’alarma i el confinament ha trastocat les seves vides, tenint en compte que també ha trastocat la dels seus amos.

Estrès i ansietat

S’ha publicat molt sobre els trastorns de la son, l’estrès, l’ansietat i altres seqüeles psicològiques que la Covid i elconfinament total i parcial ha provocat en les persones. Però poc s’ha dit sobre com hem reaccionat amb els nostres millors amics durant aquella etapa i l’estrès que els ha provocat a ells el canvi de no veure els seus amos en tot el dia –i tenir la casa sencera per a ells sols– a haver de compartir-la 24 hores amb la família al complet.

«El confinament ha sigut pitjor per als gats, que són animals menys sociables», explica Marta Amat, doctora en veterinària, etologia –la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en els seus mitjans naturals– i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). «I si hi havia nens a casa, ho devien passar fatal», afegeix Amat, que ja va donar al maig una sèrie de consells per a aquest diari sobre com fer correctament el desconfinament de les nostres mascotes.

Amat considera que l’establiment d’unes pautes de rutina ha sigut clau a l’hora de prevenir l’estrès en gossos i gats, les mascotes més comunes.

Més control d’animals exòtics

Per al seu col·lega de professió Jaume Martorell, doctor en veterinària d’animals exòtics, el confinament ha sigut millor per a ells «perquè han estat més atesos; la gent ha estat més pendent d’ells». «A l’estar més controlats», explica, els amos han sigut més conscients de quan acudir als especialistes «per una urgència» i ho han fet.

Martorell assegura, com la doctora Amat, que la contrapartida per als animals ha sigut «l’excés d’atenció», però creu que és important perquè «els problemes de salut deriven de problemes anímics o psicològics».

¿I com és possible detectar si a la teva mascota li ha afectat anímicament el confinament i la Covid?

Martorell dona unes claus, «indicadors que alguna cosa no va bé, perquè sempre hi ha d’haver un perquè»:

---

Aquestes pautes no només serveixen per detectar un problema anímic en el nostre animal domèstic durant la pandèmia; també serveixen per detectar qualsevol anomalia en ells i poder acudir a un especialista quan es manifesti o es descobreixi, ja que, com passa també amb qualsevol persona, com abans es detecta un problema, abans es poden sentar les bases per curar-lo.

La visita al veterinari

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

No existeix un patró clar per detectar trastorns emocionals en gossos, gats i resta de mascotes, no només perquè cada animal és únic, sinó perquè cada amo és únic també. Per això és molt important consultar un especialista sempre que es tingui algun dubte.

Igual com succeeix amb les visites al metge de les persones, abans de portar un animal a la consulta del veterinari és necessari trucar per concertar una cita i ser informat dels protocols a seguir una vegada s’hi acudeixi: un sol acompanyant per mascota, esperar al carrer en la mesura possible, mantenir distància de seguretat, desinfectar-se les mans, etcètera.