Entendre-hi + amb la història

Les besàvies de Lara Croft

No és necessari haver jugat al Tomb Raider per saber qui és Lara Croft. Ni tampoc s’ha de recórrer a la fantasia per descobrir dones tan aventureres com ella.

Les besàvies de Lara Croft
Es llegeix en minuts

Alguns aniversaris evidencien que coses que algunes generacions considerem modernes, ja s’estan convertint en clàssics. Aquest 2021 es commemora el centenari de “The Kid” de Chaplin i el 25 aniversari de la irrupció de Lara Croft al món dels videojocs.

De la mateixa manera que no cal haver vist cap film de Charlot per identificar el personatge, amb aquesta heroïna dels bits passa el mateix. La seva popularitat és tan gran que s’ha convertit en una figura molt popular més enllà de les cònsoles.

Lara Croft és la protagonista dels jocs i pel·lícules de l’univers Tomb Raider. Quan va aparèixer el 1996 va trencar esquemes i va generar polèmiques. És una arqueòloga britànica de físic exuberant i de caràcter intrèpid que viu aventures arreu del món. O sigui com si algú hagués barrejat Indiana Jones amb una Playmate. A més, el seu vestuari -shorts i samarreta ajustada- accentuen encara més la sexualització del personatge. Aquest ha estat sempre un motiu de debat. Alguns la situen en el context cultural de l’època, quan estaven de moda les “ladettes”, és a dir, dones empoderades però amb un alt component eròtic. Altres afirmen que gràcies a ella moltes noies van trobar un personatge amb qui identificar-se en un entorn totalment monopolitzat pel gènere masculí. I evidentment hi ha qui la veu com un reafirmació dels valors heteropatriarcals que cosifiquen i sexualitzen la dona.

Sigui com sigui, el cert és que va ser un èxit de vendes i la nissaga de jocs, pel·lícules i tota mena de productes l’han convertit en una màquina de fer diners. Ara bé, no cal recórrer a la ficció per buscar referents d’aventureres. La història ens ofereix alguns exemples fascinants.

Hi ha el cas, per exemple, de Jeanne Baret, la primera dona que va donar la volta al mon en vaixell. Nascuda a França el 1740, va convertir-se en la parella del botànic Philibert Commerçon. El 1764 el científic es va embarcar en una expedició científica i, com que hi estava prohibida la presència femenina, ella es va disfressar d’home per poder-lo acompanyar. Durant dos anys van ser capaços de mantenir l’engany, però al final van ser descoberts i obligats a desembarcar a l’illa Maurici, on ell va morir el 1773. No només eren parella sentimental sinó de treball i quan Baret va poder tornar a França ho va fer carregada amb mostres de 5000 espècies diferents, la majoria de les quals desconegudes fins llavors. Tot i que Lluís XVI va reconèixer el seu rol d’ajudant de Commerçon, la seva feina mai va ser reconeguda per la història natural oficial i no ha sigut fins el s.XXI que s’ha restituït la seva figura.

Molta més literatura ha generat el cas de la basca Catalina Erauso Pérez. Nascuda a Donostia el 1592, escapà del convent on estava reclosa quan només tenia 11 anys i a partir d’aleshores va començar una vida extraordinària. Literalment. Per passar desapercebuda es va vestir d’home i des d’aquell moment sempre més va adoptar identitats masculines.

Als 13 anys es va embarcar cap a Amèrica, on va fer tota mena de feines fins que va entrar a l’exèrcit per lluitar contra els indígenes. La seva valentia i falta d’escrúpols la van fer ascendir a alferes però el seu caràcter violent no li va permetre pujar més en l’escalafó, i és que no dubtava a matar a qui se li posés al davant. Durant una baralla va quedar malferida i, al veure’s prop de la mort, va decidir confessar-ho tot al bisbe d’Ayacucho. Fou perdonada perquè unes llevadores van certificar la seva virginitat. Una vegada recuperada va tornar a Espanya on la seva història corria de boca en boca i, a l’arribar a Cadis, l’esperava una multitud. Després de ser rebuda per Felip IV, que li va concedir una pensió en reconeixement dels seus mèrits militars, va viatjar a Roma per obtenir el perdó papal. A continuació va salpar cap a Amèrica, de nou, on va morir el 1650. Ha passat a la història com la “monja alferes”.

Et pot interesar

Efectivament, no cal vestir samarreta ajustada perquè una dona ens deixi amb la boca oberta amb les seves aventures.

I a la Catalunya medieval

Les dones van tenir un paper remarcable en la repoblació de les àrees conquerides als musulmans. Destaca el cas de Guinedilda, que sense home i amb tres fills, va ser la primera a ocupar Cervera, llavors a tocar de la taifa de Lleida. La comtessa Ermessenda va reconèixer la seva gosadia concedint-li la propietat d’aquell territori. 

Temes:

Videojocs Dones