Una casa massa blanca

En canvi no sabem qui són els Abrahms, Jons, Peters, Davids... que la van construir. Homes de qui en prou feines coneixem el nom. Però és que fa un any no se sabia ni això: ells són els esclaus negres que van edificar la Casa Blanca.

Durant molts anys ningú va voler recordar ni explicar que bona part de la mà d’obra utilitzada va ser la de persones esclaves. Ara, per fi, s’hi ha posat remei gràcies a la investigació de l’Associació Històrica de la Casa Blanca, i ho ha convertit en exposició virtual perquè tothom la pugui visitar només amb un clic.

El 13 d’octubre de 1792 es va posar la primera pedra d’un edifici que esdevindria icona global, tot i que llavors només era la futura casa del president d’un país que estava fent els primers passos. Dos anys abans, el 1790, George Washington i l’arquitecte Peter L’Enfant havien començat a treballar en la planificació de tota la ciutat, una urbs carregada de simbolisme i pensada per erigir-se com la capital federal dels Estats Units d’Amèrica del Nordd.

Ara bé, per convertir en realitat aquell ambiciós projecte calia mà d’obra. La idea inicial dels seus promotors va ser contractar immigrants procedents d’Europa, però molt pocs van respondre a la crida. Va ser aleshores quan es va optar per la solució més fàcil: valdre’s dels esclaus, aprofitant la proximitat amb els estats de Virgínia i Maryland, on era permès el seu ús.

L’única cosa que van rebre aquells treballadors a canvi de la feina va ser allotjament, una mica de roba, dos àpats diaris i la mínima assistència sanitària per mantenir-los prou sans perquè no caiguessin malalts. Segons la documentació estudiada pels historiadors Mann, Costello i Chervinksy, es calcula que uns dos-cents esclaus van participar en la construcció de la Casa Blanca i el Capitoli. Van fer-hi tots els oficis: picapedrers, paletes, fusters, manyans, pintors...

Val a dir que en aquella època era habitual posseir esclaus. Gairebé la totalitat dels presidents que van residir a la Casa Blanca fins al temps d’Abraham Lincoln en van tenir al seu servei per estalviar-se les despeses de manteniment de la residència oficial. Als primers mandats, el pressupost total era de 25.000 dòlars. D’aquells diners en sortia el salari del president però també els fons per al manteniment diari de les instal·lacions. I si bé és cert que era una suma desorbitada, era del tot insuficient per pagar sous dignes a cuiners, jardiners, cambrers, ajudants, majordoms... Molt més pràctic utilitzar esclaus, que no havien de percebre un salari.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

I tenien els que fessin falta. Per exemple, durant el mandat de Washington n’hi havia deu i durant el de Jefferson onze, entre ells un nadó d’una cuinera esclava. En aquest sentit, una de les descobertes més sorprenents que han fet els tres historiadors que han portat a terme aquesta recerca és que fins i tot un dels principals abanderats de l’abolicionisme com era John Quincy Adams, famós als EUA per les seves posicions polítiques contra l’esclavitud, en van tenir dos anomenats Holzey i Rachel Clark. En total són 307 noms de persones esclaves que van treballar a la Casa Blanca, bé durant el procés de construcció o bé com a part del servei domèstic presidencial.

Paradoxes de la història, l’autoproclamada capital del món lliure va ser aixecada per una mà d’obra esclava a qui mai fins ara s’havia prestat ni l’atenció ni el respecte que es mereixen. Són unes persones de qui pràcticament no sabem res. De moment. Perquè de ben segur els historiadors continuaran investigant fins que aquella Casa no sembli massa Blanca..