Anar al contingut

Gent corrent

Maria Gunfaus: «Es fregava de genolls, ¡i amb salfumant i fregall d'espart!»

La germana de l'empresari que va llançar el popular pal de fregar Mery a finals dels anys 50 va ser de les primeres dones a fregar dreta a Catalunya.

Gemma Tramullas

Maria Gunfaus: «Es fregava de genolls, ¡i amb salfumant i fregall d'espart!»

Àgil i eixerida, Maria Gunfaus (Terrassa, 1931) mostra un pal de fregar actual que continua portant el logo de Mery, la marca que el seu germà Joan Gunfaus va fer tan popular a finals dels anys 50 que encara avui a Terrassa i voltants continuen referint-se al pal de fregar com «la Mery». Manuel Jalón, que va patentar el pal de fregar entès com el conjunt format per una baieta de pal i una galleda de plàstic amb escorredor, va anomenar el seu competidor Gunfaus «el rei del pal de fregar a Catalunya». La Maria va viure aquella revolució a primera fila i l’associació El Llibre de la Vida ha sigut la primera a donar valor als seus records.

Sempre va ser botiguera.

No vaig conèixer cap altra cosa. El meu pare era cisteller i el 1932 va obrir una botigueta al saló de casa, així la meva mare podia vendre cistelles, plats i olles mentre es cuidava de mi i del meu germà, que havíem nascut amb 20 mesos de diferència. De petits ens perdíem l’escola els dimecres perquè havíem d’ajudar a vendre al mercat i els caps de setmana anàvem a cobrar per les cases.

El 1958 van obrir Galeries Gunfaus a la plaça del Progrés. ¡Era com El Corte Inglés de Terrassa!

Eren 400 metres quadrats de botiga. Fèiem llistes de casament i veníem parament de la llar, electrodomèstics, jardineria..., de tot. Uns anys abans el meu germà havia viatjat a Anglaterra, on va veure un pal amb una baieta i uns guants per escórrer-la que va portar per vendre aquí.

Perquè fins aleshores només fregaven les dones i de genolls.

Es fregava de genolls, ¡i amb salfumant i fregall d’espart!

El seu germà va anar millorant l’invent.

Ell buscava la millor manera per no haver d’escórrer la baieta amb les mans. Un dia va entrar a la cuina i es va emportar un colador del brou per fer proves. Però no funcionava bé perquè relliscava.

Segons el fill de Joan Gunfaus, un enginyer de l’empresa va idear el triangle escorredor que s’encaixava a la galleda.

Sí, el meu nebot ha investigat tota la història. Recordo que al principi no hi havia plàstic i l’escorredor era de ferro i es col·locava en una galleda de goma de les de paleta, que tenen la base més petita i són menys estables. ¡Havies de fregar molt dreta per no bolcar la galleda!

Finalment en van dissenyar un que funcionava bé.

El meu germà anava a les botigues amb un bidó d’aigua, una galleda i un pal i feia demostracions. Mary Santpere li va fer la publicitat i va tenir molt d’èxit. Fins i tot va obrir una fàbrica a Puerto Rico. Moltes vegades em pregunten si li van posar Mery per ella o per mi, però va ser per un anglès que hi havia a l’empresa.

¿I aquesta foto publicitària dels anys 60 que té penjada al saló?

És de la meva filla, que llavors tenia 5 anys, amb un pal de fregar Mery per a nenes. La foto es mostrava a les fires i el model es va vendre molt, tot i que no sé si a les mares els feia gaire gràcia...

¿S’assemblaven vostè i el seu germà?

No gaire. Jo tenia molta paciència però mai vaig saber manar; potser vaig ser massa conformista.

Es va quedar vídua molt jove amb dues nenes i portava una botiga. No és poc.

El meu germà, en canvi, era molt aventurat en els negocis i extremadament convincent. Per ell vam ser dels primers a tenir televisió. Va llogar un local al costat de la botiga, va posar un escenari i cadires per a 100 persones i hi va col·locar una tele. La gent venia a veure partits, pel·lícules, el casament dels de Mònaco... Molta gent a Terrassa encara ho recorda. Així eren les idees del meu germà.

Temes: Gent corrent