Gent corrent
Montse Gil: «Escriure contes és com tenir una vareta màgica»
El 2001, va guanyar un concurs de contes, al seu poble, Campdevànol, i es va animar a continuar presentant les seves històries a certàmens. Fins avui ha recollit 77 premis
zentauroepp48812191 montse gil190628114150 /
Un foli en blanc i una idea en ment són, en la vida de Montse Gil (Campdevànol, 1962), l’entrada a un univers fantàstic. Escriu relats inspirats en qualsevol detall que atrapi la mirada d’aquesta jove àvia, funcionària en el consistori del seu poble. 77 dels seus contes han fet diana en l’ànima de jurats de concursos. Això també nodreix la seva imaginació.
¿On comença el seu recompte de premis?
Als 39 anys. Bé, a l’escola havia guanyat el de la Coca-Cola. Però el 2001 em vaig presentar al certamen de Sant Jordi de l’Ajuntament de Campdevànol i vaig guanyar el segon premi: 60 euros i una rosa. Em vaig comprar un diccionari de català i el llibre del Petit Príncep.
¿Recorda la història?
Sí, una noia es perd al bosc i troba un nen que, en realitat, era un home que a la festa de Sant Joan havia demanat el desig de tornar a ser nen. Ella l’acull a casa seva i sorgeix tant afecte entre ells que ell ja no sap si vol tornar a ser adult.
En un conte tot és possible.
És com tenir una vareta màgica que em permet crear històries, personatges, viatjar a qualsevol lloc, tenir mil personalitats i enviar missatges de pau, ràbia o superació. A mi descobrir la màgia de l’escriptura m’ha fet i em fa molt feliç.
En una taula d’Excel recull els seus guardons, dates, la recaptació i rècords...
Sí, dos anys vaig fer rècord, amb 10 premis. Un any per Sant Jordi em van coincidir cinc entregues de premi en diferents llocs. A una vaig enviar la meva mare; a una altra, un cosí, i jo hi vaig anar a una al matí i a una altra a la tarda. Guanyar també és una excusa per viatjar.
¿Quants diners ha rebut amb els seus guardons?
Porto 9.076 euros. El premi més important que he guanyat van ser 2.000 euros.
¿Destina aquest extra a plans especials?
Sí, sempre hi ha un al·licient amb l’arribada d’un premi. Em vaig proposar tornar a Etiòpia, amb el meu marit i la nostra filla petita, a qui vam anar a adoptar allà, el 2004, amb unes altres tres famílies. I ara fa un any hi vam tornar. També hem anat a menjar a la Fonda Can Xesc, el restaurant Michelin de Gombrèn.
Noves vivències també per alimentar els seus contes.
D’Etiòpia vaig escriure un conte sobre una gallina de ganxet que la cuidadora d’un dels nens que van ser adoptats li va entregar abans de viatjar a Catalunya. La font d’inspiració som tots.
¿Hi ha alguna cosa en comú en tots els seus contes?
Procuro sempre que siguin històries amb missatge, que aportin alguna cosa, que convidin a pensar. Molts són sobre inclusió de la diversitat entre les persones, sobre malalties concretes, físiques o mentals, perquè moltes convocatòries són de fundacions que busquen visibilitzar la diferència com un valor.
Notícies relacionades¿Dedica moltes hores a escriure?
No. Els contes són una part molt petita del meu dia a dia. Quan tinc una idea m’acompanya fins que m’assec i l’escric. Però m’omple molt la meva implicació social col·laborant amb Càritas, catequesi, associació de veïns, ampes, les sardanes, pastorets, visitant malalts, i el que més sentit dona a la meva vida és la meva família.
