Claudia Girón: "A la presó hi arribaven els grans narcos i els polítics esquitxats"

Ha sigut la seva antiga experiència com a funcionària de presons en dues presons de Cali en els anys 90, quan els seus hostes il·lustres eren els narcotraficants de la regió, el que ha inspirat la colombiana Claudia Girón a escriure i publicar pel seu compte 'La joven funcionaria de prisiones’, una obra de ficció –remarca– que en les últimes setmanes l’ha portat de gira promocional per presons catalanes i espanyoles. Va ser el segrest del qual va ser víctima en una d’aquestes presons el que la va decidir a deixar el país per instal·lar-se aquí, fa gairebé 20 anys.

-La jove funcionària de presons era realment jove. ¿Estava preparada per a la presó?

-La veritat és que jo havia viscut de tot. M’havia criat a Yumbo, un poble molt guerriller i molt problemàtic. Vaig ser criada entre bombes, preses guerrilleres... Va ser difícil, la meva infància.

-¿Com va acabar a les presons?

-Perquè soc enginyera industrial i necessitaven algú del meu perfil a la presó de dones de Cali. Algú que engegués programes d’ocupació per a les internes. Jo tenia molta por. No pensava que acabaria treballant en una presó.

-¿I llavors?

-Bé, tenia 21 anys, era mare soltera... Ho necessitava. A més, professionalment era un desafiament interessant.

-¿Ho va disfrutar?

-Va ser una experiència molt bona. Començava de zero i vaig poder desenvolupar el meu propi projecte. El problema és que era l’època dels càrtels a Cali, així que van començar a arribar les dones dels narcos.

-¿Problemes?

-Hi havia molta corrupció. Em va tocar viure això i em va afectar molt. Una part de la guàrdia es va posar en contra meva perquè no acceptava suborns. Però la meva feina va deixar empremta i va arribar a orelles del director de la presó d’homes.

-Cosa que, en principi, havia de ser pitjor...

-¡La presó d’homes!, vaig pensar. Quina por. Passava de 200 internes a 3.000 homes a Villahermosa. Però jo soc una dona de reptes i d’ajudar. Ho vaig veure com una oportunitat professional.

-¿També hi havia narcos?

-També. Arribaven els grans narcos i els alts càrrecs polítics esquitxats pel narco. Per nivell educatiu no eren els perfils habituals a la presó i em va tocar muntar programes específics per a ells. Gràcies a un capo vaig poder muntar la universitat.

-¿La va finançar un capo?

-L’escola era un recés de pau. Havíem de seguir endavant. L’Estat m’havia concedit dues beques, i jo amb això feia molt poc. Al diari va sortir la notícia de la universitat a la presó, ¡però ningú sabia qui l’havia pagat!

-¿I això no li va suposar cap problema?

-Necessitava tirar endavant el projecte. El director ho sabia, ¿d’on sortien els diners? Millor que s’utilitzés per a això.

-¿M’explica el segrest?

-Va ser el dia en què van explotar els presos. Per l’amuntegament, els drets humans... Van retenir un grup de funcionaris, entre ells a mi. Vam estar com 10 hores segrestats, i al pitjor pati.

-Per això va marxar, ¿no?

-Sí. Vaig pensar que en qualsevol moment em podia passar alguna cosa. I tenia dos fills.

-¿I la idea d’utilitzar la seva experiència en un llibre? ¿Se li va ocórrer aquí?

-Ho tenia pensat des que vaig deixar les presons. Tenia tanta informació al cap...

-¿És veritat que intenta reivindicar la figura del funcionari de presons?

-Totalment. És algú oblidat. Vull que la gent conegui més aquesta professió. A les presons on he presentat el llibre els funcionaris m’agraeixen que els doni visibilitat.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿On l’ha presentat?

-A Lledoners, Navalcarnero, Aranjuez, Figueres... Institucions Penitenciàries em va autoritzar presentar-lo a totes les presons.