Anar al contingut

Gent Corrent

Marc August Muntanya: «Amb Catalunya Música les cabres es relaxen»

Amb formatge i música va agrair els qui van donar diners perquè ell pogués comprar-se el seu ramat de cabres.

Carme Escales

Marc August Muntanya: «Amb Catalunya Música les cabres es relaxen»

ICONNA

Seguir els ramats d’ovelles dels pastors de Riudaura (la Garrotxa) i ajudar-los a tenir-les controlades sobre la pastura era el millor dels seus dies. Des de molt petit, Marc August Muntanya (Riudaura, 1985) sentia que el que feien aquells homes era el que ell volia fer. En el seu primer treball escolar, amb 10 anys, va triar el tema de la transhumància. Els dissabtes al matí els passava amb un pastor i les seves ovelles, i a la tarda anava al 'cau' amb els xavals de la seva edat. A l’institut havia arribat a demanar que el deixessin sortir abans per poder acompanyar el pastor i el ramat al camp. Però a casa seva no hi havia terres, ni ramat ni tradició pastoral. Així que, a l’acabar batxillerat, es va matricular en Història a la Universitat de Girona. Però de nit continuava comptant ovelles.

És difícil desconnectar d’una passió.

Jo tenia actitud per estudiar, però no vaig voler fer Agrònoms, perquè em va semblar un model formatiu molt industrial i generalista. Jo volia ser pastor. A meitat de tercer d’Història vaig descobrir una escola de pastors al país basc, a Arantzazu. Vaig sentir molta curiositat, vaig aparcar la Història i m’hi vaig inscriure. Després vaig marxar un any a Estònia d’Erasmus i al tornar ho vaig tenir més clar. Vaig llogar una finca i vaig començar amb 80 ovelles.

¿80 de cop?

Són poques. Al país basc, l’avi del mas on vaig fer pràctiques em deixava amb 100, em donava una galleda i em deia: “tu mateix”. I a Ribes de Freser, on ajudava, eren dos pastors amb 1.000 ovelles, 300 per a mi.

Quan per fi va tenir les seves, ¿què va sentir?

Sentia il·lusió de començar el que sempre havia volgut fer. També era molt innocent. L’Excel amb els números que havia fet em deia que no em podia guanyar la vida, però jo tirava cap endavant, fins que em vaig adonar que l’Excel tenia raó.

¿I?

Vaig prendre dues decisions: fer un corral més gran i de propietat, que jo mateix vaig construir amb fusta i que vaig tardar gairebé tres anys a acabar, i fer formatge, com havia après al país basc, on es fan alguns dels millors formatges del món.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Preferia formatge de cabra i no d’ovella?

No, vaig canviar a cabres perquè les ovelles volen pastures bones i accedir-hi avui és un problema greu. Les cabres van per terreny aspre, gairebé bosc, i no importa.

¿Com ho va organitzar tot?

Per al corral i l’obrador vaig demanar una subvenció del programa europeu Leader. Però em faltaven diners per a les cabres. Als prealps francesos, a prop de Lió, n’hi havia unes de molt bones, però valien un dineral. Així que vaig buscar mecenes a través de Verkami. En vaig aconseguir 130. Vaig recompensar totes les aportacions amb formatge i concerts. Va ser com haver fet vendes anticipades un any abans de produir el primer formatge.

¿Quina vida porten les seves cabres?

Cap va a l’escorxador; moren totes de velles. Tinc 70 cabres i 10 ovelles. Munyo les cabres mig any i l’altra meitat descansen elles i jo. Les prenyades pareixen i fins al mes o així no les separo del cabrit, primer només ho faig mig dia, com si anessin a l’escola. M’agrada la música –toca l’acordió– i els vaig posar música clàssica, perquè vaig sentir dir que així donaven més llet. No ho vaig notar. Però em vaig deixar un dia la ràdio posada i al tornar dormien. Catalunya Música les relaxa, amb un sol compositor s’avorreixen, però en aquesta emissora locuten suaument i varien els autors. Per a mi ser pastor no és una feina; és una manera de viure.

¿Lamenta haver deixat la universitat?

Vaig acabar la carrera. Van venir a l’obrador els meus professors i em van convèncer. El meu treball de final de grau va ser sobre usos comunals de la terra. I ara investigo amb la UdG l’impacte en la pagesia de la frontera entre el Ripollès i el Vallespir en el segle XVII. Quan no munyo, faig formatge, amb un GPS a la cabra capitana controlo el ramat, llegeixo mentre pasten o consulto arxius de Perpinyà.

Temes: Gent corrent