Constantí Stefanescu: "La gent em recorda com el nen de les papallones"

Aquell nen que caçava papallones obsessivament ha completat la seva metamorfosi en un dels més prestigiosos lepidopteròleg. Constantí Stefanescu (Barcelona, 1964) és autor o ha col·laborat en gairebé totes les publicacions sobre les 200 espècies de papallones diürnes de Catalunya. A la seva taula de treball al Museu de Ciències Naturals de Granollers, on coordina un ambiciós programa de seguiment de papallones, acaba d’arribar un sobre amb remitent de les Canàries. Conté exemplars d’un animal heroic, la papallona migradora dels cards. La cara del científic s’il·lumina com la d’un nen el dia de Reis.

–¿Per què és tan especial aquesta papallona?

–Fa migracions entre Europa i l’Àfrica que impliquen moviments de 10.000 quilòmetres a través d’una successió de generacions. Moltes arriben al Marroc, però un percentatge gens menyspreable travessa el Sàhara fins a la zona del Sahel.

–Una travessia èpica.

–És brutal. Utilitzen el vent i poden migrar a molts metres d’altura. Poden desplaçar-se mil quilòmetres i hi ha una mortalitat molt alta. 

–¿Des de quan va darrere de les papallones amb esperit científic?

–El 1988 vaig començar a comptar papallones a la zona del Cortalet dels Aiguamolls de l’Empordà. Durant 30 anys hi he anat cada setmana, de març a setembre. I encara ho faig. Només en aquest petit itinerari, hauré caminat 2.000 quilòmetres.

–La perseverança és la mare de la ciència.

–Des del 1994 coordino el Butterfly Monitoring Scheme, una xarxa de més 150 punts d’observació a Catalunya, les Balears i Andorra. La majoria de les persones que fan els censos són voluntaris. Identifiquen i compten totes les papallones que veuen i ens n’envien les dades. Tenim una base de dades brutal sobre com han anat canviant les abundàncies de les espècies.

–El somni de qualsevol científic.

–Cap científic podria incloure tant territori des de la universitat. Tenim gairebé tres milions d’observacions, amb unes sèries temporals de fins a 25 anys, i veus tots els canvis relacionats amb el canvi climàtic i del paisatge.  

–¿I què ens diuen totes aquestes papallones?

–Hem detectat que al voltant del 70% de les espècies a Catalunya estan disminuint pel canvi global.

–¡El 70%!

–És molt greu i és una tendència omnipresent en l’àmbit europeu. Estem perdent moltes espècies.

–La col·lecció de papallones del Museu de Ciències de Granollers no està oberta al públic.

–Perquè es conservin bé no els ha de tocar la llum i, a més, això de les col·leccions està desfasat. Ara tenim eines, com la fotografia digital, que ens permeten identificar-les immediatament.

–Vostè ha dipositat la seva pròpia col·lecció al museu.

–Un estiu ens van regalar un caçapapallones a mi i al meu cosí i vaig començar a dedicar-m’hi en actitud obsessiva. L’exemplar més antic és del 1975, quan tenia 11 anys. La gent em recorda com el nen de les papallones.

–¿Vivia a la muntanya?

–De nen vivia a Barcelona, però anava al Montseny cada cap de setmana. Ara viu en una masia penjada a la muntanya, amb plaques solars. No tinc mòbil i paso molt temps treballant a l’aire lliure. La meva afició és la meva feina i això és un privilegi.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Però ja no les caça

. –A part de la migradora dels cards, que és un objectiu científic, no mato cap exemplar. L’impacte que produeixes matant una papallona és gairebé nul, però sempre em sap greu matar bestioles i, a més, no és necessari.