Luis Cros: «Sempre que puc utilitzo el joc a l'aula"

"Soc físic de formació però em considero matemàtic, perquè vaig llegir en alguna part que matemàtic és el que veu matemàtiques per tot arreu". La sentència és apropiada com a inici perquè només algú que veu matemàtiques per tot arreu pot veure-les en un joc de taula. Luis Cros és membre d’ABEAM, l’Associació de Barcelona per a l'Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques, i dins d’ABEAM del grup SET, que reivindica l’aprenentatge de –sí– les matemàtiques, a través de –sí– els jocs de taula. No és mera teoria: Cros ho posa diàriament en pràctica a la seva feina, a l’Escola Pia de Sarrià.

–De manera que això pot ser un joc, ¿no?

–Miri, jo em diverteixo molt ensenyant les matemàtiques. La gent els té mania, por, tírria, i a mi m’encanta aconseguir que la gent digui: "Ostres, això és més maco del que pensava". Per això disfruto molt amb els bons, però molt més amb els dolents.

–Si tenen aquesta fama deu ser per alguna cosa.

–Miri, els mètodes repetitius tradicionals serveixen per assentar la informació. Però primer hem d’entendre per què les matemàtiques són útils. El més important no és fer arrels quadrades. L’important és saber-les utilitzar quan són de veritat útils.

–¿Primer la pràctica i després la teoria?

–¡Exactament! L’important és que les matemàtiques et serveixin per a la vida. Però lamentablement, en l’ensenyament donem més importància al 'què' que al 'com’. L’organització tradicional d’un llibre de matemàtiques és: primer la teoria, després els exercicis pràctics. Bé, doncs jo ho faig al revés. Mai començo per la teoria.

–¿No topa amb el pla de treball?

–Per a res. Sí, hi ha un pla de treball i s’ha de complir. El tema és com fer-ho. No hi ha cap classe igual a una altra, i el primer que he de fer és descobrir quina és la millor manera en què aprenen els meus alumnes. Perquè no tots aprenen de la mateixa manera.

–Es necessita molta flexibilitat. De part seva, dic.

–No hi ha cap problema. Miri, un any tinc un curs i ho faig d’una manera. L’any següent tinc el mateix curs però diferents alumnes, bé: surt un curs totalment diferent. Però l’objectiu sempre és el mateix.

–¿Quin?

–Ensenyar-los a ser autònoms, a resoldre problemes per si mateixos.

–Sempre hi haurà alumnes que continuïn odiant les matemàtiques...

–Li explicaré una història. Una vegada, al final del curs, vaig dir a un alumne: "No et veig satisfet, no detecto aquesta brillantor als teus ulls..." I ell em diu: "Mira, profe, no aconseguiràs que m’agradin les matemàtiques, però amb tu m’he entretingut, m’he divertit i he après".

–Parli’m de SET.

–Som un grup de professors amb interès a canviar la metodologia de l’aprenentatge de les matemàtiques a través del joc. Tots estem introduint jocs a l’aula.

–¿Què tenen d’especial els jocs de taula?

–Que tots t’ajuden a resoldre problemes, una cosa molt difícil en matemàtiques. Això sí, no tots els jocs serveixen per ensenyar.

–Doni’m un exemple d’això.

–Un exemple fàcil: per estudiar el tema de les coordenades el primer que fem és jugar a 'Enfonsar la flota'. Si comences per un joc, captes l’interès de l’alumne, crees un clima. Després, a poc a poc, passem a la teoria, que jo sempre intento que formulin amb les seves pròpies paraules. D’aquesta manera se’ls queda gravat.

–¿Sempre utilitza jocs?

–Sempre que hi ha una possibilitat d’utilitzar un joc a l’aula, l’utilitzo.

–Digui’m, parlant en nom del grup. ¿Quin és el seu objectiu?

–El nostre objectiu és que el joc estigui en el currículum. Que estigui institucionalitzat.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Els seus col·legues més tradicionals, ¿no els miren de manera estranya?

–Sempre que fas una cosa diferent et miraran com una bèstia rara. Nosaltres fem broma sobre això i diem que som els frikis de les matemàtiques dels jocs. Però jo els podria dir el mateix: tu ets el friki matemàtic de les operacions.