Júlia Ávila Kahlo «Hem creat la nostra identitat més enllà del cognom»

Frida Kahlo va morir el 1954, als 47 anys, sense deixar descendència, però sempre va tenir molta relació amb els fills de la seva germana Cristina. D’aquesta branca neix l’arbre genealògic de Júlia Ávila Kahlo (Mèxic, 1998), que sempre ha portat amb discreció el fet d’estar emparentada amb una de les artistes més famoses de la història.

-El seu segon cognom no passa desapercebut

. -Acostumo a utilitzar només el primer, Àvila, perquè Kahlo és difícil d’escriure. Sempre he de lletrejar-lo i tot i així s’equivoquen i acaben posant “caló”, “calo”...

-¡Però és el cognom d’una de les artistes més famoses de la història!

-”¡Però si tens la mateixa sang!”, em va dir una companya de la universitat quan es va assabentar. Per a mi això no té cap mèrit, ni tan sols vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la. Si algú em pregunta si soc familiar de Frida Kahlo, ho explico, però no és una cosa que vagi escampant.

-¿Per què aquesta discreció?

-En les famílies on hi ha una persona tan famosa pel mig això sempre crida l’atenció i la meva mare, Mariana Kahlo, que és neboda-neta de Frida, sempre ha volgut mantenir-se al marge. Ella és restauradora d’art, però mai ha volgut treure benefici del cognom i li agrada portar-lo amb discreció.

-¿I com arriba aquesta branca de la família Kahlo a Catalunya?

-Vaig néixer a Mèxic, però el meu pare és català i vam venir aquí quan jo era molt petita. La meva àvia, els meus oncles i els meus cosins continuen vivint a Mèxic i anem a visitar-los una vegada a l’any. He estat a la casa museu de Frida a Coyoacán, que em va impactar, i al museu estudi de Diego Rivera i Frida Kahlo.

-El seu vincle amb l’artista és per via materna.

-Sí. El meu avi matern es deia Antonio i era fill de Cristina, la germana petita de Frida. El seu pare els va abandonar i ell va renunciar al seu cognom i es va posar el de la seva mare, per això el cognom Kahlo ha arribat fins a nosaltres.

A la seva família no li ha quedat res en herència. ¿Per què?-

Cuando Frida va morir, el seu marit, Diego Rivera, ho va heretar tot. En aquell moment, ell va establir un fideïcomís amb el Banc de Mèxic perquè, amb els beneficis obtinguts pels drets de reproducció de les obres, es pogués mantenir el museu Frida Kahlo. Tot i així, em sembla que s’ha fet un ús excessiu de la seva imatge, perquè s’ha creat molt marxandatge amb coses que no tenen res a veure amb l’art.

El que sí que ha heretat la seva família és l’esperit creatiu dels Kahlo. El pare de Frida ja era fotògraf.

-Sí. La meva mare és restauradora d’art, el meu pare és fotògraf i el meu oncle i la meva tia materns també es dediquen a la fotografia. El meu germà estudiarà cine l’any que ve i jo estic estudiant tercer de Publicitat a la Facultat de Comunicació Blanquerna i he escollit l’itinerari de creativitat.

-¿Li agraden els quadros de la seva tia-besàvia?

-Són pintures impactants. Em sembla molt valent que en aquell moment expressés el seu sofriment de la manera com ho va fer. Les seves obres, més que per la part estètica, m’agraden per la capacitat que tenen de transmetre sentiments. Un dels quadros que més m’impressiona és el que es titula ‘Unos cuantos piquetitos’.

-És una imatge brutal, en la que una dona apareix acoltellada sobre el llit amb el seu assassí al costat.

-La va pintar quan es va assabentar de la infidelitat del seu marit. És aquesta capacitat de transmetre el sofriment el que m’agrada d'ella, com en els quadros que va pintar després de patir diversos avortaments. És com si li estiguessin arrencant la vida.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-La seva generació és l’última de la família que portarà el cognom Kahlo; després de vostès, es perdrà.

-Sí, amb els meus cosins que viuen a Mèxic som l’última generació. Tot i així, hem creat la nostra pròpia identitat més enllà del cognom.