Maria Àngels Berenguer: «A l'escola hi ha molts nens orfes per la sida»

La germana Maria Àngels Berenguer, nascuda a Palma de Mallorca fa 60 anys, treballa en la comunitat de les Filles de la Caritat de San Vicenç de Paül al petit i remot poblat de Mokom, a Guinea Equatorial, en plena selva, a prop de la frontera amb el Camerun i el Gabon. Fa més de set anys que hi és, allà. En fa més de 30 que la congregació va instal·lar una escola i un centre de salut que Berenguer gestiona amb unes altres dues germanes.

–¿Tres persones per a una escola i un centre de salut?

–És poc, sí. Quan vaig arribar érem sis.

–¿Què passa?

–Falten vocacions. Hi ha una crisi referent a escollir el servei als pobres com a opció de vida.

–¿Com és Mokom? ¿Com s’hi viu?

–Miri, a Mokom hi viuen unes 300 persones. El poblat és com una creu que es reparteixen tres tribus: els eseng a l’avinguda principal del poble, després en un costat de la creu els nsomo i a l’altre els efac.

–¿Per què? ¿Hi ha conflicte entre les tribus?

–No. Simplement estan ben diferenciades.

–¿És com aquí, que la gent se’n va dels pobles?

–Bo, la veritat és que amb el ‘boom’ del petroli molta gent se’n va anar a la ciutat, però el preu del barril ha baixat i molta gent està tornant. Al cap i a la fi, al camp sempre tindran l’essencial.

–¿Economia agrícola?

–En la fase de predesenvolupament. No hi ha maquinària, tot és manual, i a més tot és a costa de la dona. L’home prepara el terreny per a la collita i la dona s’ocupa de totes les altres coses. Matxet en mà, tot és matxet en mà.

–Una societat masclista, ¿no?

–Sí. A l’escola tenim el problema que les nenes difícilment poden continuar estudiant perquè es queden embarassades amb facilitat. Cal convèncer-les que no és obligatori que les mantingui un home, que no han d’acabar necessàriament amb un polígam, que poden fer el seu propi camí. Aquest any cap nena s’ha perdut els estudis de secundària per embaràs, i això és un triomf.

–L’esperança de vida no ha de ser gaire alta.

–És escassa perquè hi ha problemes amb la sida i el paludisme. Mor molta gent per la sida.

–¿No hi ha prevenció?

–No hi ha prevenció, hi ha molta promiscuïtat... És que ni tan sols li posen nom a la malaltia. Diuen: “Això que m’està passant és una malaltia ‘fang’”. I ja està. Van al curandero i quan es posen molt malament van a l’hospital i allà moren. A l’escola hi ha una gran quantitat de nens orfes per la sida.

–Curanderos. És clar.

–És clar. A Mokom, i de fet a tot el país, són molt animistes, creuen molt en les malediccions. La depressió és un concepte que no existeix. Ells l’anomenen malaltia ‘con’, i quan la tenen van on un curandero, i el curandero els recepta coses que de vegades els posen pitjor.

–¿No li produeix desassossec, tot aquest panorama?

–Bé, el fet que tot sigui tan deficitari el que fa és renovar-me diàriament les ganes de treballar per les persones. Cada dia tinc un convenciment més gran que és necessari formar aquestes persones, que l’educació és el camí.

–¿Quants alumnes van a l’escola?

–Quatre-cents setanta-quatre.

–Més que habitants al poble...

–Són nens de Mokom i dels voltants. Alguns es queden a viure al poble durant l’any escolar, però d’altres poden caminar dues hores diàriament per anar a classe.

–Expliqui’m, ¿quines perspectives tenen quan acaben el batxillerat?

–Doncs miri, ara hi ha dos nois que acaben el batxillerat i venen a Espanya a estudiar. Van fer la selectivitat espanyola i venen a la Universitat de Múrcia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Que bé.

–És un altre petit triomf. La classe de coses que et conviden a no defallir.