L. F. Mostajo Maertens: "Els extraterrestres no van al lavabo"

Puntualització: un 'contactat’ és aquella persona (o col·lectiu) que afirma haver establert contacte amb tripulants d’ovnis. Un d’ells, convidat a la segona edició del Congrés Mundial d’Ufologia de Barcelona, és l’arquitecte i empresari Fernando Mortajo Maertens (Cochabamba, Bolívia, 1964). No només afirma haver-los vist. També ha rebut instrucció i ha viatjat amb ells a Venus.

–¿Es comunica, així, parlant?

–Per telepatia i en somnis. 

–Des del 1977, diu.

–Sí. La meva mare complia tasques consulars a Tacna, ciutat del sud del Perú. Ella, alguns amics i jo vam començar a tenir experiències oníriques i visuals. Un grup de 17 vam ser ‘convidats’ a desplaçar-nos a Chuschuco, a 50 quilòmetres de la ciutat, el 8 de desembre d’aquell any. I vam albirar dos objectes a una distància de 2.000 metres. Un dels tripulants va comunicar que pertanyia a la constel·lació d’Alpha Centauri.

–Un moment. Tenia 13 anys. ¿No es va trastornar?

–Per a mi va ser com anar a escoltar el capellà de l’església del barri. Als 13 anys no et qüestiones sobre les possibilitats de vida a l’univers. A més, la meva mare es va ocupar que el contacte no em canviés la vida: em vaig llicenciar, em vaig casar, soc pare i tinc una empresa de construcció. En tot cas, va ser l’inici d’un compromís.

–¿Com són?

–Tenen trets nòrdics. El seu cutis és una mica més assolellat, i les orelles, una mica més prominets; mesuren més de metre vuitanta, tenen els ulls clars i el cabells rossos. 

–¿Tots els seus extraterrestres venen del mateix lloc?

–No. Afirmen que pertanyen a una confederació de mons de la galàxia i que estan entre nosaltres des de fa temps. La civilització que més ha influït en les nostres cultures és la que ha colonitzat Venus. No és oriünda, sinó que fa més de 2.000 anys van viatjar des de les Plèiades.

–¿I què li diuen?

–En els 70 ja deien que el món no es destruiria, però que que s’havia de transformar i que cadascun de nosaltres assumiria un paper protagonista en el canvi. Sempre insisteixen que som els artífexs de la nostra pròpia destinació, que cal deixar de dependre de tercers.

–¿Coneix més contactats?

–Sí. Hi ha contactes programats als quals han convidat polítics i periodistes, com Valentín Uvarov, corresponsal de l’agència TASS; la fotoperiodista Paola L. Harris i el politòleg Michael Salla, que dirigeix l’Institut d’Exopolítica a Hawaii. Ells, com molts altres, són testimonis que el contacte és real.

–¿Vostè quantes cites ha tingut?

–Més de cinc. No només amb els de fora, sinó que em van posar en contacte amb el Govern Interior Positiu de la Humanitat. L’anomenada Gran Germandat Blanca està formada per humans amb un elevat estat de consciència que tenen com a missió despertar la humanitat. El gruix de la meva experiència ha sigut amb ancians mestres amautes, habitants dels retirs interiors.

–Diu que l’han entrenat.

–M’han donat 'tips' d’autocontrol de les emocions i de maneig conscient de les energies. Suggereixen que eliminem aliments tòxics, drogues i alcohols, que activen l’amnèsia; i comparteixen eines.

–¿Eines?

–Em van permetre experimentar a través de dos vidres, a l’altura del timó, en què projectaven des de la nau imatges hologràfiques perquè veiés que són humanoides. El meu procés d’adaptació va acabar amb la materialització d’un orifici interdimensional, que ells anomenen energia lluminosa i que permet el teletransport. Vaig estar dos cops a Venus, a la vall d’Orea, on tenen un centre espiritual. Allà em van parlar per primera vegada del Govern Interior i em van fer una espècie de discurs polític.

–¿De debò?

–Van urgir de la necessitat de passar del sistema piramidal al participatiu.

–¿Són comunistes?

–Són cooperatius. Creuen que els altres completen la teva realització. Insisteixen que a la Terra no existeix superposició de tasques. Cadascú té un rol i un compromís. No té sentit l’afany competitiu, la clau és un donar i rebre permanent. 

–¿El van convidar a un cafè o alguna cosa?

–Vaig provar una espècie de gelea que em va produir una revitalització immediata. Però aquests éssers no mengen. Una màquina escaneja les seves necessitats energètiques per al seu rendiment i ingereixen aquell líquid fosforescent. No tenen òrgan de rebuig. No van al lavabo. 

–Vaja. ¿Li han donat un consell capital?

–Que la vida és qüestió d’actitud. Onsevulga que et trobis, sigues positiu. Que si creus, crees, i que tot el que decretes, concretes. Que s’ha tenir fe en la capacitat per a transformar no només la teva vida, sinó la del teu entorn.

–Escolti, ¿i ells què guanyen a canvi?

–[Rialles] En el nostre camí evolutiu no existeixen progressos sense serveis. Ajudant-nos, s’ajuden a ells mateixos.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–¿Per què ho fan d’amagatotis?

–Hi ha lleis naturals que impedeixen que un món evolucionat intervingui en un en evolució. Saben que l’home aprèn per imitació i la manera que han trobat d’assistir-nos és a través de la creació de grups als quals transfereixen informació, perquè l’home guiï l’home. L’albirament de naus en ciutats té un efecte: motivar la reflexió sobre les possibilitats de vida a l’univers i, tard o d’hora, qüestionar-se sobre com ser agents del canvi.