Felipe Moreno: «'Billy el Niño' em va torturar però el delinqüent soc jo»

El 13 d’octubre de 1975, Felipe Moreno (Bayárcal, Almeria, 1946) va ser detingut a Segòvia a punta de pistola. Era militant del PCE (m-l) i el FRAP, formacions en què fomentava l’organització i propaganda comunista i antifranquista. Fa 40 anys va ser torturat i empresonat; ara, com a coordinador de la plataforma catalana de la querella argentina, milita en la causa de restaurar la dignitat de les víctimes del franquisme.

—¿Per què el van detenir?

—La meva funció era reorganitzar les bases comunistes i repartir propaganda per visualitzar la repressió. A un contacte meu el van detenir i em va delatar perquè el van torturar. La detenció va ser per propaganda il·legal: van estirar del fil i van arribar a mi.

—El FRAP legitimava la lluita armada, ¿vostè també?

—Sí, encara que com a màxim portava una navalla, armes de foc no: si m’haguessin trobat una pistola possiblement m’haguessin afusellat.

—¿Com el van tractar?

—Em van ficar en un cotxe i em van portar a la Direcció General de Seguretat, a Madrid, on em van tenir 13 dies. Em van interrogar i em van torturar, i quan es van cansar perquè no sabien qui era, em van tenir tres dies emmanillat a un radiador.

—¿De quina classe de tortures parlem?

—Sobretot pallisses: Billy el Niño n’era expert. Ell em pegava i Conesa estava assegut a la seva butaca. Entre tots tres em posaven sobre una taula i em picaven a la planta dels peus amb una porra; quan se’m refredaven, em tornaven a pegar o em feien caminar. També em tombaven: dos se’m posaven a sobre i un altre em pegava als testicles, i això va fer que durant un mes orinés sang i em va ocasionar un despreniment de testicle. 

—Després el van ficar a la presó.

—Sí, al cap de 13 dies, després d’interrogar-me sense que jo digués res, em van explicar que m’havien aplicat el règim antiterrorista de la Llei 10/75: em van portar a una cel·la de càstig incomunicat sense que hagués pogut parlar amb un jutge.

—Allà s’hi va passar un any.

—Sí. Vaig arribar a compartir cel·la amb membres d’ETA. Al cap de tres mesos em va interrogar el jutge per primera vegada.

—¿Per què el van deixar sortir?

—El 76 vaig sortir sota fiança perquè no sabien què fer amb nosaltres. Ens havien tingut en presó preventiva sense proves per espantar la gent, però no hi va haver sentència: vaig rebre una carta d’arxivament del cas. Pel que sí que em van condemnar va ser per un altre judici que tenia pendent a Saragossa: 3 anys per propaganda il·legal i 5 per associació il·lícita, condemna que mai vaig complir perquè va ser quan encara era a la presó i els d’institucions penitenciàries devien pensar que per què m’havien de portar a un altre lloc si ja estava entre reixes.

—La Llei d’Amnistia hauria d’ haver esborrat aquests antecedents del seu expedient.

—No ho va fer: Billy el Niño em va torturar però, als ulls de la justícia espanyola, el delinqüent soc jo. Ho sé perquè una vegada vaig anar a denunciar un robatori en el cotxe dels meus pares i em van detenir perquè deien tenir vigent una ordre de crida i cerca del 73. Tot s’hauria d’haver destruït, però està arxivat i consta com els meus antecedents penals.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

—¿Què vol com a querellant a l’Argentina?

—Mai he demanat prestacions econòmiques com a víctima perquè no m’interessen els diners, sinó la dignitat de totes les víctimes. Vull que un tribunal reconegui públicament que allò va ser il·legal i que aquells paios van ser torturadors. ¿Que després els amnistien? Molt bé, però que siguin condemnats i que consti als seus expedients. El problema és que l’Estat no accepta la realitat perquè el poder econòmic d’ara és el mateix que es va aixecar el 36.