GENT CORRENT

Gaia D'Elia: «El principal repte energètic no és tecnològic, sinó social»

Gaia D'Elia: «El principal repte energètic no és tecnològic, sinó social»

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

GEMMA TRAMULLAS

El sector energètic és un vedat per a les dones, que amb prou feines tenen veu en els espais de representació i decisió d’aquest àmbit bàsic per a la vida. Gaia D’Elia (Roma, 1993) forma part de la Xarxa per la Sobirania Energètica, una de les entitats que han començat a estudiar la relació entre gènere i energia.

–Vostè ha estudiat Enginyeria de l’Energia a la Universitat Politècnica de Catalunya. ¿Quantes dones eren en classe?

–En totes les enginyeries tècniques industrials hi ha una majoria aclaparadora d’homes, però en enginyeria de l’energia crec que érem el 40% dones i el 60% homes.

–Està bastant equilibrat.

–És una carrera nova, com enginyeria biomèdica on, pel sol fet d’estar relacionada amb les ciències de la salut, ja hi ha un percentatge més alt de dones.

–Els estudis amb impacte social directe atrauen més les dones que els tècnics.

–Per animar les dones a fer estudis científics i tècnics s’acostuma a argumentar que la ciència i la tècnica també tenen un impacte social, però això s’hauria d’ensenyar a tothom, no només a les dones.

–¿Com es veu el sector energètic des de la perspectiva de gènere?

–¿Per a què serveix l’energia? Per produir, però també per reproduir-nos i cuidar-nos i aquesta és la part que reivindiquem. Ens vam inspirar en Llatinoamèrica, on les dones acostumen a liderar les lluites contra les grans mineries i hidroelèctriques de capital estranger per defensar la vida de les seves comunitats i el medi ambient.  

–Com Berta Cáceres, l’activista hondurenya assassinada l’any passat per sicaris.

–O Lolita Chávez, de Guatematala, que relaciona la lluita ecofeminista en el terreny públic i en el privat. Ella diu: «Ens toca a les dones indígenes, camperoles i empobrides urbanes lluitar contra les megaempreses que arriben a violar els nostres drets; no només ens toca lluitar contra elles, sinó també contra opressions de violència als nostres llits, a casa nostra i a les nostres comunitats. Per a nosaltres tant d’interès té analitzar les expressions neoliberals [sobre el nostre territori] com dir que tenim el dret de conèixer el nostre cos i alliberar-lo: ¡Conèixer el clítoris [...] és profundament polític i estratègic!».

–¿I aquí? ¿Quin paper hi juguen les dones?

–Es parla molt de la transició de les energies fòssils a les renovables i del pas d’un model de producció intensiva i centralitzada a un altre de més local, amb plaques solars o molins eòlics. Però el discurs se centra en la tecnologia i, més enllà dels moviments socials de base, l’opinió de les dones pràcticament no se sent. 

–Doncs és un sector bàsic per a la vida.

–Les dones ocupem la majoria d’espais de consum domèstic i els problemes de salut derivats de la generació d’energia repercuteixen més en nosaltres. No té sentit que tot ho decideixin uns quants des d’un consell d’administració. El principal repte de la transició energètica no és tecnològic, sinó social. 

–Però, si alguna cosa sona molt tècnica, la majoria desconnectem.

–¿Per què les propostes d’un grup d’enginyers han de tenir prioritat sobre una demanda compartida per molts ciutadans?

Et pot interesar

–Bona reflexió.

–La gent s’adverteix molts problemes i incongruències del sistema energètic en el seu dia a dia, a casa. No podem menysprear una proposta perquè no vingui d’un background científic. En el nou model energètic hem de crear espais que facilitin la participació de les dones i permetin a tothom opinar i decidir.