Javier Mariscal: "Construir l'estàtua avui seria inviable"

Construir l'estàtua de Colom al final de la Rambla i el telefèric de cabines vidrades que sobrevola Montjuïc serien projectes «inviables» a la Barcelona del segle XXI. Així ho veu Javier Mariscal, versàtil il·lustrador, pare de Cobi i coautor de Chico y Rita, candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació l'any passat. A l'hora de triar la icona de la ciutat on viu, Mariscal no dubta: Colom.

«És el símbol que dóna identitat a Barcelona. Està situat al lloc idoni, al final de la Rambla i al principi del port». Per ell, avui seria impossible que la ciutat fes costat a un projecte tan poc rendible. «No es faria... ¿Com podrien aprovar en un ple de l'ajuntament la construcció d'una estàtua gegant a l'ascensor de la qual només hi caben 10 turistes que de vegades hi queden atrapats? Aquest tipus de projectes pertanyen a un altre món, a uns altres valors», diu mentre dibuixa amb tinta xinesa la silueta de l'almirall, i el seu entorn. «El vaixell que surt cap a Eivissa, les petites orenetes, l'edifici de Duanes, les drassanes, la comandància de Marina i la de l'Exèrcit de l'Aire, la bonica torre de Jaume I, el telefèric, el World Trade Center i la muntanya de Montjuïc, que és la mare del port», enumera de memòria.

Per Mariscal, els alcaldes de la capital catalana haurien de mantenir les mateixes formes que el monument del port: «Se li caguen les gavines a sobre i ni s'immuta».

«L''horterada'»

L'il·lustrador no dóna crèdit a la «forassenyada» idea que va tenir l'ajuntament a l'acceptar la proposta de vestir Cristòfol Colom amb la samarreta del FC Barcelona. «Ho va pagar l'àrab de Qatar. Es van passar de voltes. Quina gamberrada. Una animalada. Com es pot ser tan salvatge i posar a un emblema de la ciutat una samarreta promocional ¡Quina horterada!», exclama.

La primera vegada que va arribar a Barcelona, Mariscal va recórrer la Rambla fins a arribar al mar. «Em va encantar, tot i que en aquella època només podies accedir a aquells 50 metres per poder tocar l'aigua, encara que era una marranada. No podies entrar al port, estava custodiat per la Guàrdia Civil».

Aquell dia es va adonar que l'estàtua de Colom té un gran carisma. «T'assenyala amb el seu dit que a fora, lluny, hi ha una gran riquesa. Ens recorda que Catalunya és petita, que el món comprèn molts més territoris, que a l'altre costat hi ha Veneçuela, el Perú, Colòmbia, Puerto Rico, el Brasil, Costa Rica, Cuba..., un món en què milions de persones parlen una altra llengua», diu.

Notícies relacionades

Un signe d'identitat per a Barcelona

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

Mariscal prepara ara una nova pel·lícula de dibuixos animats que començarà amb un vaixell que surt del port de Barcelona amb destinació a Eivissa. «En la primera escena hi apareixerà l'estàtua de Colom», avança, tot i que de moment el seu nou projecte cinematogràfic està en fase de guió. «Sense una història potent no hi ha pel·lícula, hi estem treballant. Anirà de la Barcelona i de les illes Balears dels anys 70, dels amors i les decepcions, de la llibertat, de les drogues amb les seves pujades i baixades, del dolor, de les il·lusions. En definitiva, de la vida».

El dibuixant recorda el que va escriure al pròleg del llibre Mis postales de Barcelona, una de les últimes obres d'Isabel Núñez: «Ara Barcelona té platges i un gran cinturó, la Diagonal arriba fins al mar i acaba en un lloc estrany i confús, amb una marquesina de plaques solars i gratacels portats de Benidorm. Ja no poden prendre més terreny al mar. Un dia construiran illes davant la Barceloneta».